Acabada la comissió, Andorra Endavant ha tret pit –via comunicat– dels “avenços assolits gràcies a les nostres esmenes i a un posicionament ferm”. El partit ha fet veure –en paraules de Noemí Amador, membre de la comissió– que la seva feina ha permès “reduir el termini d’implantació de vuit a quatre anys” de la baixa de paternitat. També ha lluït que Demòcrates hagi “transaccionat la totalitat de les nostres propostes en la nostra línia a excepció de l’entrada en vigor que nosaltres fixàvem pel 2027” o, també, l’establiment de “mecanismes de control rigorosos per garantir que les prestacions es destinen realment a la cura de l’infant”. “Malgrat la reticència inicial dels dos altres grups de l’oposició, finalment, s’ha incorporat l’encomana al ministeri d’Afers Socials i als comuns perquè despleguin aquests controls”, apunta Amador al comunicat.
Ni el PS ni Concòrdia veuen que la feina en comissió d’Andorra Endavant hagi estat fonamental per tirar endavant aquestes mesures. Els dos partits parlen de “consens” i “treball col·lectiu”. Pere Baró, conseller general socialdemòcrata, apunta que “entre tots hem pogut arribar a un quòrum per fixar l’equiparació les baixes de maternitat i de paternitat el 2030, tot i que la nostra proposta era fer-ho ja el 2027”.
“La llei”, diu Baró, “no és perfecta perquè hi ha coses que no hauríem comprat, com ara verificar sistemàticament la gent que porta les criatures a la guarderia per evitar que cobri la baixa algú que no hi està sotmès”. Ara bé: “No es pot criminalitzar tothom; el que cal és implementar accions per evitar que passi i no donar per fet que la gent se saltarà la llei”. El conseller general acusa Andorra Endavant de “voler-se posar medalles quan han posat en perill que es pogués acceptar el límit del 2030”. “Són ganes de protagonisme. El país els interessa ben poc”, afegeix. I sosté que, malgrat tot, és “una bona llei que s’ha aconseguit tancar amb treball col·lectiu i consens. No és mèrit ni d’uns ni d’altres”.