Si el criteri favorable emès pel Govern -amb molts condicionants, tot s’ha de dir, el primer dels quals que caldria esmenar el text a fons- ja va ser una sorpresa, la manera com aquest dijous la proposició d’Andorra Endavant ha aconseguit ser acceptada a tràmit també ha estat curiosa. Segurament mai s’havia donat llum verda a un text tot i fer-hi tants retrets, fins i tot per part d’aquells que hi han votat a favor.
Noemí Amador ha estat l’encarregada de presentar la proposició defensant que “no cal esperar que un problema es faci gran per començar a actuar” i que el seu grup considera que “prevenir és millor que corregir”. Així, ha reconegut que la iniciativa neix “d’uns comerciants” que es van trobar que una persona amb burca havia entrat al seu establiment i això els havia generat inseguretat.
La formació vol que la norma que garanteixi que el rostre de les persones sigui visible en els espais públics “apliqui per tothom igual, independentment de l’origen, la cultura i la religió”. “No prohibim creences, establim normes comunes de convivència”, ha sentenciat, escudant-se, sobretot en la seguretat col·lectiva.
També ha sustentat el text en una qüestió de llibertat de les dones -fet que, tal com ha recordat des de Concòrdia Maria Àngels Aché, no els va suposar tanta preocupació quan van votar en contra de les mesures de suport econòmic a les víctimes de violència de gènere. “Cap tradició, cap costum ni cap interpretació religiosa no pot justificar que s’imposi que una dona és inferior a un home. Hem avançat massa per acceptar passos enrere”, ha adduït, tot deixant clar que estan disposats a treballar en comissió totes aquelles observacions jurídiques i tècniques que ha observat el criteri del Govern.
Així, ha defensat que perquè el Principat continuï sent un país “obert, acollidor i divers” no pot renunciar als principis compartits.
SUPORT CRÍTIC
I si el Govern va fer un criteri positiu, difícilment els grups de la majoria no hi estarien alineats, però és cert que el vot favorable ha anat precedit d’un posicionament molt crític expressat per la consellera Maria Martisella. “És un sí condicionat a reformular el text via esmenes”, ha dit només de començar, deixant clar que el suport no era tant per un tema ideològic, sinó per una vessant més legal i de rigor.
A partir d’aquí, poques paraules boniques. “Quan vaig llegir la proposició em vaig demanar si era una proposició de llei o un articulat que s’equipara a una declaració d’intensions o un conveni que estableix un marc legal”, ha explicat, ja que afirma que no es detalla com s’ha d’aplicar.
Com ja havia dit Govern han trobat el text “molt repetitiu” i fins i tot ha arribat a dir que “no sabia si llegia una proposició de llei o un esborrany d’un treballa fet amb ChatGPT”.
En tot cas, també ha volgut deixar clar que no existeix una amenaça, però ha coincidit amb Amador en la necessitat d’anticipar-se per evitar “l’alarmisme i la polarització de la societat”. Finalment, ha retret també el fet que “d’una casuística n’han fet la norma” i ha etzibat que vist el moment preelectoral en què es troba el país, la proposició és “electoralista i oportunista”. Realment vist tot plegat costa d’entendre el ‘sí’.
REBUIG
Qui no ha tingut problemes a rebutjar totalment la proposta ha estat el grup parlamentari socialdemòcrata. Susana Vela ha volgut posar el focus en el fet que no es pot optar per la prohibició automàtica com a defensa de la igualtat. “Quan parlem de drets fonamentals del debat exigeix serenitat, rigor i responsabilitat”, ha exposat, mostrant-se sorpresa amb el posicionament del Govern i de la majoria.
A més, ha assenyalat que tot i que es presenta com una norma “general i neutra” que no va en contra de cap religió ni col·lectiu concret, els seus efectes pràctics “poden recaure principalment davant d’alguns col·lectius religiosos”, per la qual cosa creu que planteja “interrogants sobre la discriminació indirecta” que pot portar, per exemple, amb dones que vegin limitades les seves sortides al carrer si no poden portar vel. “Defensar la igualtat no eximeix de respectar els principis de l’Estat de dret”, ha afirmat, qüestionant que la prohibició general que estableix el text potser no és “la resposta més adequada”. Finalment, ha sentenciat que “nosaltres no perdrem ni un minut de temps a refer aquesta llei perquè és un sense sentit”.
Alhora ha aprofitat per posar en qüestió la manera d’actuar del Govern a l’hora d’emetre criteris sobre proposicions de llei, ja que al llarg de la legislatura s’han tombat 10 textos de l’oposició “argumentant que tot i que eren important, presentaven problemes tècnics difícil de salvar”. Per això ha demanat que s’expliquin “amb claredat” els criteris que s’apliquen per valorar les proposicions de llei i que siguin sempre els mateixos per a tothom.
Un posicionament que també ha expressat des de Concòrdia Maria Àngels Aché i que ha rebut resposta per part de la ministra assegurant que “en cap cas s’han fet criteris desfavorables per fer boicot” a una altra formació.
ABSTENCIÓ
Finalment, el grup parlamentari de Concòrdia s’ha abstingut assegurant que no comparteixen el contingut del text i fonamentant el seu posicionament en tres principis: la convivència, la llibertat de les dones i la identitat del país.
Aché ha defensat la importància de poder veure el rostre de les persones i s’ha mostrat “en contra de l’ús del vel integral en espais d’ús públic”, però alhora ha reconegut que la presència d’aquesta peça de vestir al país és “marginal”. “Cal vigilar que una qüestió de poca incidència no s’acabi convertint en un motiu de crispació”, ha indicat, sumant-se també als arguments de Vela de trobar la manera de donar eines a aquelles dones que poden estar sotmeses a pressions per guanyar “autonomia i viure en llibertat”. Finalment, ha defensat la importància de la integració i ha demanat que si el text prosperava, caldria que el treball en comissió trobés el seu encaix amb la llei de seguretat pública i garantint que el text fos “sòlid i respectuós amb els drets fonamentals”.
El posicionament de Concòrdia ha acabat generant una picabaralla amb Andorra Endavant. Després que també intervingués Cerni Escalé per deixar clar que “el vel integral o el burca no han de tenir cabuda a l’espai públic” i que “atempta contra el dret de la dona”, Carine Montaner els ha retret unes “contradiccions espantoses”. “Tenim un problema de comprensió amb Concòrdia, perquè a casa seva uns diuen blanc i uns altres negre. Ens posem les mans al cap per treballar amb vostès en comissió”, ha dit, tot celebrant, això sí que “sou molt simpàtics”.