El mandatari català no ha amagat que el seu govern considera interessant el projecte. De fet, ha recordat que “ho estem treballant amb el Joan Ganyet [comissionat per les Relacions Interpirinenques]” i ha avançat que “mirarem de dotar” la zona econòmica “amb els instruments de fiscalitat necessaris perquè sigui un pulmó de desenvolupament”. I això, justament, ha de permetre que sigui un espai atractiu perquè empreses del Principat es puguin plantejar instal·lar-se a la ZEE.
Illa ha indicat que “mirarem de dotar” la zona econòmica “amb els instruments de fiscalitat necessaris perquè sigui un pulmó de desenvolupament”
En aquest sentit, Illa ha remarcat que també serà clau l’entesa amb Andorra. “Aquí ens hem d’entendre i la voluntat és màxima”, ha afirmat. Ara bé, també amb una advertència: el projecte no pot suposar un perjudici per al teixit productiu català: “També hem de tenir presents els nostres interessos, els de Catalunya i els del Pirineu”. De fet, el president de la Generalitat ha indicat que també es parla amb Occitània i que “estan en la mateixa línia”. Es vol, doncs, buscar “un enfocament possibilista”.
Més enllà del projecte de la zona econòmica, el mandatari català ha insistit que les relacions transfrontereres han de servir per donar resposta a problemàtiques compartides i crear noves oportunitats de desenvolupament econòmic i social per al conjunt del territori pirinenc. “La realitat del Pirineu i d’Andorra és que, si col·laborem, anem millor”, ha afirmat el president català, que ha situat aquesta cooperació dins del projecte d’una Europa més forta i integrada. Segons Illa, “no tindria sentit no col·laborar” en qüestions que poden generar beneficis mutus, especialment en àmbits com l’habitatge i les comunicacions.
El president ha defensat una actitud de diàleg i entesa per impulsar aquestes iniciatives, però ha advertit que qualsevol decisió haurà de tenir en compte els interessos específics del Pirineu i de Catalunya. A més, ha revelat que la Generalitat ja ha mantingut contactes amb representants polítics de la regió francesa d’Occitània per explorar vies de col·laboració en els territoris fronterers, també a banda d’Andorra. Illa ha assegurat que aquestes converses es duen a terme amb la “màxima ambició”, però sense perdre de vista la defensa dels interessos catalans.
UNA EUROPA MÉS FORTA
D’altra banda, el president català també ha defensat la necessitat d’enfortir Europa davant els profunds canvis geopolítics, econòmics i tecnològics que viu el món. En aquest context, el president ha identificat tres grans models globals emergents. El model americà, el xinès i l’europeu. Tot i reconèixer que tant els Estats Units com la Xina han generat prosperitat econòmica, Illa ha reivindicat el model europeu com el més adequat perquè combina creixement econòmic, llibertats democràtiques i estat del benestar. “El model que jo aposto és l’europeu”, ha afirmat el president, advertint alhora de les amenaces que afronta el continent, tant des del punt de vista militar, amb Rússia, com des del vessant econòmic, amb l’ascens de la Xina.
Davant d’aquest escenari, Illa ha exposat que Europa ha de guanyar pes polític i capacitat d’acció. “Tots sols tenim límits per defensar el nostre model de societat. Hem d’enfortir Europa”, ha remarcat. En aquest sentit, ha destacat la capacitat demostrada per la Unió Europea en els darrers anys per mobilitzar recursos i donar suport a Ucraïna amb la guerra, i ha apostat per avançar cap a més integració política amb una visió federal.
El president també ha subratllat el paper que poden jugar els territoris en aquest procés. Segons ha explicat, Catalunya pot contribuir a reforçar el projecte europeu des de la seva pròpia realitat, mantenint una presència activa a Brussel·les i acompanyant les empreses en la seva projecció internacional. Més enllà de la dimensió europea, Illa ha vinculat que cal reforçar la competitivitat de Catalunya amb factors com l’autosuficiència energètica, el desplegament de les energies renovables, la millora de les infraestructures, la logística, l’automoció o la intel·ligència artificial. En aquest sentit, ha precisat que és fonamental millorar equipaments, com per exemple, l’eix pirinenc, la nacional 260 o l’hospital de la Seu d’Urgell.