Pel que fa a l’estratègia d’ensenyament superior, el ministre ha recordat que la recent modificació de la Llei d’ensenyament superior vol assegurar que els centres implantats al país reuneixin els requisits i criteris de qualitat i transparència que pauten el desenvolupament dels sistemes d’ensenyament superior en els països europeus. Amb aquesta també s’ha fet una moratòria a l’arribada de noves institucions mentre es reflexiona sobre quin model es vol i es fa la transició entre el sistema d’autorització basat en un marc normatiu a un que, sense prescindir d’aquest darrer, estarà marcat per una “discrecionalitat reglada” seguint la visió estratègica.
En aquest punt, Baró ha comentat que properament hi ha d’haver una reunió per implementar les qüestions més procedimentals i metodològics, que cal “mirar de tenir bastant definit”, i encar que no s’hagin acabat de definir les prioritats sectorials, si hi ha consens amb la necessitat de permetre l’arribada de formacions sobre determinats sectors estratègics, es podria mirar de fer un “pla pilot”, però és bastant “improbable”, ha augurat el ministre.
Es treballa per millorar les condicions professionals més enllà de la graella salarial, com és el marc de competències professionals, el reglament de carrera professional i el pla de formació i nous marcs
Més enllà de la feina que es fa en l’àmbit de l’ensenyament superior, que inclou el registre d’estudiants, que ja comença a oferir informació sobre estudis escollits i ubicacions, Baró i Bardina també han parlat de qüestions referents al sistema andorrà i a la convivència dels tres sistemes educatius. Així per exemple, han tret pit de la consolidació de 79 places de docents al llarg de la legislatura.
Lligat a la política de recursos humans, Baró ha assenyalat que es treballa per millorar les condicions professionals més enllà de la graella salarial, com és el marc de competències professionals, el reglament de carrera professional i el pla de formació -aquí es treballa amb una plataforma perquè es puguin fer formacions a distància- i nous marcs curricular, psicopedagògic, metodològic i de convivència dels centres.
En la presentació feta davant dels consellers generals també han exposat les grans línies del pla per combatre els efectes del canvi climàtic a les aules. En aquest sentit, Bardina, ha apuntat que hi ha coses “fàcilment assumibles i executables”, com pot ser la priorització d’espais més frescos o evitar els més exposats al sol, o l’ús d’aparells portàtils que puguin refrescar l’ambient, i d’altres més difícils, com són millores més estructurals dels edificis, com pot ser l’aïllament de cobertes i façanes. En paral·lel, tampoc s’ha deixat de posar damunt la taula la possibilitat de modificar el calendari escolar, encara que caldria implicar d’altres actors.
En l’àmbit de la formació professional, Baró i Bardina han anunciat que properament es presentarà la futura escola d’oficis, que s’ubicarà a l’edifici que s’aixecarà a la parcel·la de Casa Parramon, i es continua treballant per la posada en funcionament de l’Observatori de la formació professional, que ha de contribuir a fer cassar l’oferta formativa amb les necessitats del mercat laboral.
Durant el curs també es continua amb el desplegament del Pla integral per al bon ús de la tecnologia a l’educació, amb la introducció dels Chromebooks a segona ensenyança, la racionalització del temps de pantalla i la millora de la seguretat de les xarxes i els dispositius educatius. El Govern aposta per una incorporació de la tecnologia responsable, segura i amb criteris pedagògics, situant les eines digitals al servei de l’aprenentatge i de l’adquisició de competències.
EL SISTEMA ESPANYOL GUANYA FORÇA
Les dades sobre els alumnes mostren una davallada del 4% respecte el curs passat, encara que segons el secretari d’Estat, els últims 15 anys s’ha mantingut relativament estable al voltant dels 11.200 i els 10.800 alumnes. Aquests alumnes, que aquest curs estan a la franja dels 10.800 es distribueixen aproximadament un 40% al sistema andorrà, i un 30% tant per a l’espanyol com per al francès, encara que segons el ministre l’andorrà i el francès “van perdent una mica més significativament que el sistema espanyol”, quan històricament havia estat al revés.