El cap de Govern ha estat entrevistat al programa ‘Avui serà un bon dia’ de Ràdio Nacional (RNA) i un dels primers temes que ha sorgit ha estat, justament, la data de les eleccions. “La meva idea és esgotar la legislatura però no postergar-la més del que sigui necessària. L’any vinent toca iniciar una nova etapa”, ha assegurat Espot que, però, ha afirmat que no pot dir un dia exacte perquè “no el sé ni jo”. I és que argumenta que “sempre s’ha volgut articular com a una potestat unilateral però un mandatari responsable pren la decisió seguint determinades premisses que no depenen només d’ell”.
Espot ha deixat clares quines serien aquestes premisses: “Quan s’hagi aprovat el pressupost i el gran gruix de les lleis importants i puguem dir que el nostre programa electoral s’ha executat suficientment”. Això suposaria convocar els comicis “entre finals de febrer i inicis de març” i, per tant, pel que fa a la data, “ens movem entre febrer, març i l’abril”. Això suposaria que es facin “quatre anys exactes” després de les del 2023. Un fet que, al seu entendre, és normal. “No hi ha cap circumstància extraordinària que justifiqui allargar la legislatura més del compte”, ha apuntat.
El que sí que té clar Espot és que les eleccions no coincidiran pas amb una altra gran cita amb les urnes: el referèndum sobre l’acord d’associació. Sobre quan es pot celebrar, el mandatari demòcrata ha remarcat que la data tampoc està del tot en les seves mans, però sí que té clar que “no anirem a unes eleccions general i a votar una qüestió tan substancial com aquesta; si no podem separar-les convenientment, el referèndum s’haurà de fer posteriorment”.
Això, defensa, no ha de ser un problema. El conveni, ha indicat, “no entrarà en vigor fins a la ratificació al Consell” i s’ha demanat “per què alguns tenen tanta pressa si mentre no es fa la consulta i no el valida el parlament no tindrà els efectes tan dolents que ells propugnen”.
Pel que fa al calendari, Espot ha apuntat que al llarg de les properes setmanes -finals de setembre o inicis d’octubre- es farà la signatura, un fet que “no és irreversible” sinó que només suposa “estabilitzar el text”. A partir d’aquí, s’enviarà al Parlament Europeu, que “si no passa res, el ratificarà en dos, tres o quatre mesos”. I seria llavors quan es podria convocar el referèndum, però aquí ha remarcat que “si coincideix amb la contesa electoral no ho farem perquè no volem barrejar naps amb cols” i ha apuntat que “no passa res si es fa en tres o sis meso” després de “deu anys de negociació i dos esperant al Consell Europeu”. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que aquesta darrera espera es deu a “circumstàncies que no tenen a veure amb nosaltres”.
-seguirà ampliació-