Durant gairebé tres hores -si no el que més, una de les al·locucions més llargues en els seus anys de cap de Govern-, Espot s’ha dirigit a la cambra en un repàs de l’obra feta i defensant el balanç final ja no només dels quatre anys de legislatura o de tota l’etapa al capdavant de l’executiu, sinó des de l’arribada de Demòcrates. I la nota, al seu entendre, ha de ser bona. “L’Andorra del 2026, amb tots els seus reptes i amb totes les seves febleses és millor, indiscutiblement, que la del 2011”, ha afirmat. Així, ha recordat que, llavors, els problemes eren l’atur o un deute elevat que, ha argumentat, s’han anat reconduint. I, ara, tot i tenir problemes, aquests venen “dels mals del creixement” i no pas dels de “la recessió”. De fet, ha alertat que cal anar “amb compte a preferir” els segons per sobre dels primers.
El mandatari ‘taronja’ ha afirmat que “posar en risc la institució del coprincipat seria un autèntic arrauxament”
En el seu inici del discurs, el polític demòcrata ha volgut fer un “reconeixement” a la feina feta per la majoria que li dona suport, però també l’ha ampliat a la resta de grups. Un detall, però, que no ha tingut continuïtat. Al llarg de la seva intervenció, l’oposició ha rebut. I fort, en algun cas. Tot fa pensar que les rèpliques de demà també seran dures. Així, amb l’habitatge Espot ja ha lamentat els bastons a les rodes que, al seu entendre, li han posat la resta de formacions, però els retrets han abastat altres aspectes. Tres, però, els principals.
En primer lloc, l’avortament. Espot ha estat clar novament. Per ara, no hi ha cap avenç concret. I perquè n’hi hagi algun caldrà el vistiplau del Copríncep Episcopal i del Vaticà. Mentre ell governi, cap pas es farà si no hi ha aquest acord previ en una qüestió que “exigeix responsabilitat, sensibilitat i sentit d’Estat”. Així, ha defensat que “les institucions només es preserven si són capaces d’evolucionar amb la societat a la qual estan destinades a servir”, però també, que “aquesta evolució ha de fer-se amb prudència, amb diàleg i amb la voluntat de construir solucions duradores”. Per això, “continuem treballant per avançar cap a la despenalització de l’avortament amb l’objectiu de donar una resposta que faci compatible la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones i la preservació del nostre marc institucional”.
Per tant, encara sense una data concreta. I això malgrat tenir “la convicció que cap dona no ha de veure’s exposada, ni tan sols potencialment, a una resposta penal per una decisió tan difícil i traumàtica, i que Andorra ha de continuar avançant en el reconeixement efectiu dels drets de les dones”. Ara bé, també mantenint una línia vermella molt clara: “Posar en risc la institució del coprincipat seria un autèntic arrauxament”.
I és aquí on Espot, sense citar-los expressament, s’ha referit a altres formacions, a qui ha llançat una clara pregunta. “Com podem dir alhora que cal preservar la nostra idiosincràsia, la nostra identitat, i voler renunciar de manera aventurista a un element central i configurador d’aquesta identitat des de fa més de set segles?”, s’ha demanat, a la vegada que ha remarcat que “nosaltres no cometrem aquest error ni estem disposats fer eleccions dicotòmiques”.
NOVA DEFENSA DE L’ACORD AMB LA UE
Una línia similar ha seguit a l’hora de parlar de l’acord d’associació. L’ha tornat a defensar aferrissadament negant, per exemple, que sigui un problema per a la sobirania com, justament, defensen les dues formacions -Concòrdia i Andorra Endavant- que es mostren contraris. “No és cap renúncia; és una eina per exercir-la millor”, ha indicat, ja que “la sobirania s'exerceix podent seure a la taula on es prenen les decisions que ens afecten”.
Espot ha defensat que “l’acord negociat amb la Comissió Europea és un bon acord”. De fet, ha indicat que “podem estar molt satisfets amb el resultat, que s'alinea amb els objectius (i en algun cas el supera) que s'havia marcat a l'inici de la negociació”. Ara bé, sobre possibles novetats en el calendari de cara al referèndum, cap canvi. Tot, per era, és incert. “El Govern sempre ha estat clar sobre la seqüència prevista per a la ratificació. Ho portàvem al programa electoral del 2023 i ens hi cenyim: signatura de l'acord quan el Consell de la UE hagi finalitzat les seves discussions internes (per poder disposar finalment d'un text totalment estabilitzat), vot del Parlament Europeu (per tenir la certesa que totes les institucions europees s'hauran manifestat favorablement), celebració del referèndum a Andorra amb una campanya informativa prèvia àmplia (per respondre a la part de la ciutadania que es declara poc o gens informada), i ratificació per part del Consell General si el referèndum ha estat favorable a l'acord”, ha desgranat. De dates, però, encara cap.
Espot ha insistit que “mai hem variat aquesta seqüència” i ha refermat que “serà la que s’acabi aplicant, almenys fins on ens porti aquesta legislatura, mal els pesi als que dins i fora d’aquesta cambra, volen fer ús d’aquesta qüestió per desgastar el Govern o potenciar els seus resultats electorals futurs”. En contraposició a aquestes formacions, l’encara líder demòcrata ha indicat que “ho vam decidir així no pas per mena de càlcul polític, sinó perquè és la més adient per assegurar un vot informat i sense incerteses relacionades amb la posició final que pugui tenir la UE”.
“Ben al contrari del que afirmen alguns, sigui per ignorància, sigui per estratègia electoral, i no sé quin dels dos motius és pitjor, una renegociació de l’acord d’associació és inconcebible; és aquest o cap, i cap vol dir veritablement cap, tampoc els sectorials que han estat vigents fins ara”, ha etzibat sobre el conveni amb la UE
El mandatari ha remarcat que “el compromís de consultar la ciutadania és vigent”. Per això, durant el mes vinent, s’aprovarà el reglament de regulació del referèndum consultiu. “Aquesta aprovació demostra, juntament amb els crèdits pressupostaris que s’incorporaran en el pressupost de l'any 2026, que tot estarà disposat per poder celebrar la consulta políticament vinculant si les condicions es troben reunides a aquest efecte”, ha manifestat Espot, que no ha negat que tot el procés dins les institucions europees “s’ha allargat molt més del que totes les parts implicades prevèiem”. Això, però, al seu entendre ha permès aprendre una cosa, en un altre atac clar cap a l’oposició -en aquest cas, Concòrdia-. “Ben al contrari del que afirmen alguns, sigui per ignorància, sigui per estratègia electoral, i no sé quin dels dos motius és pitjor, una renegociació de l’acord d’associació és inconcebible; és aquest o cap, i cap vol dir veritablement cap, tampoc els sectorials que han estat vigents fins ara”, ha etzibat.
Al conveni amb la Unió Europea hi ha tornat al tram final del discurs, quan abordava els problemes que suposava el fort creixement econòmic dels darrers anys. Espot s’ha referit a “algun conseller d’aquesta cambra” que deia “enyorar l’Andorra dels anys vuitanta”, de la qual ha volgut advertir que no va ser tan idíl·lica com es vol fer pensar tot recordant, amb l’experiència de la seva mare al Servei de Salut Escolar que “moltes famílies no portaven el seu fill al pediatra perquè no s’ho podien permetre”.
Per a Espot, el problema del creixement dels darrers anys és que manté un pes de sectors econòmics que no generen valor afegit, tampoc en matèria salarial. Per això, al seu entendre “la reflexió que hem de fer és com podem créixer en sectors productius que puguin pagar sous elevats i que siguin menys consumidors de mà d’obra i de recursos naturals”. I aquí és on ha defensat seguir l’exemple de Luxemburg o Liechtenstein que, ha afirmat, han fet salts notables de la mà d’aliances amb la Unió Europea.
INVERSIÓ ESTRANGERA
Espot també ha volgut defensar que no seria positiu tancar l’aixeta de la inversió estrangera, a qui, ha lamentat -també des de la majoria- s’ha convertit a vegades en “el boc expiatori” de molts dels mals actuals. Per això, ha exigit que “ha arribat el moment de deixar d’autoenganyar-nos: Si ens sembla que l’especulació immobiliària és dolenta, el que hem de fer és limitar l’especulació immobiliària, la feta pels inversors estrangers i la feta pels andorrans, per igual. Si cal regular l’urbanisme perquè està descontrolat, cal regular-lo per a tothom per igual. Si cal limitar o desincentivar la inversió en sectors que són molt consumidors de mà d’obra o de recursos naturals, cal desincentivar la inversió estrangera i andorrana en aquests sectors, per igual”.
I això li ha servit per atacar, novament, Concòrdia i Andorra Endavant. Dels segons, ha apuntat que “la prioritat nacional que volen importar d’altres països equival a regular en funció del qui, no del què”. I dels primers, entén que “la croada contra l’obertura econòmica i la de l’estigmatització dels residents internacionals d’alt poder adquisitiu equival també a regular en funció del qui i no del què”.
Aquesta acusació l’ha llançat al final d’un discurs llarg, com s’ha dit, on ha anat desgranant l’obra del seu Govern en els diferents àmbits de gestió. Així, ha posat en relleu el treball fet en matèria d’infraestructures, com ara amb l’avançament de la desviació de la Massana, el túnel de Rocafort o l’eixamplament de la general 2 a Canillo o la culminació de l’heliport nacional. Sobre una instal·lació, l’aeroport de la Seu, ha indicat que “cal fer un salt endavant tant en termes de noves connexions, de més freqüències i de millora de servei”.
Entre altres aspectes, Espot també ha recordat la feina feta a nivell energètic, amb el parc del Maià o la nova línia amb Espanya com a projectes clau. També ha tret pit de les accions en matèria d’igualtat, amb especial dedicació a l’equiparació progressiva de les baixes de paternitat i maternitat o de la política turística per buscar atreure visitants que estiguin més dies al país. Els canvis al Codi Penal o en matèria de protecció de la infància davant les noves tecnologies, ara a tràmit, o l’increment del suport econòmic a federacions i clubs esportius també han estat posats en relleu en el discurs amb què, en certa forma, Espot inicia el seu comiat i, de retruc, ha fet el tret de sortida de la campanya electoral.