“Quan els compromisos internacionals es realtivitzen, quan la Carta de les Nacions Unides deixa de ser el marc compartit que orienta l’acció dels estats, quan el dret internacional humanitari és vulnerat amb una freqüència que acaba banalitzant l’horror o quan els civils deixen de ser protegits i passen a convertir-se en objectius, el que es debilita no és només sla pau, també ho fa la confiança en l’ordre internacional i en totes less organitzacions que el representen i el promouen”, ha desenvolupat Espot.
Així, ha reiterat, d’una banda, la “condemna sense ambigüitats” de qualsevol agressió que vulneri la sobirania i la integritat territorial d’un estat -i no ha deixat d’expressar la solidaritat amb el poble ucraïnès davant una guerra “que ja fa massa temps que dura” ni de repetir que una solució negociada i basada en la convivència d’Israel i Palestina i el reconeixement mutu és “la via més sòlida per avançar cap a una pau justa i duradora al Pròxim Orient”-, i, de l’altra, la defensa que només des del multilateralisme i el diàleg es poden superar els reptes que té davant la comunitat internacional.
Espot ha reiterat la “condemna sense ambigüitats” de qualsevol agressió que vulneri la sobirania i la integritat territorial d’un estat i ha defensat que només des del multilateralisme i el diàleg es poden superar els reptes que té la comunitat internacional
En relació als conflictes armats, el cap de l’executiu ha afirmat que “ens preocupa especialment l’augment arreu dels atacs contra la població civil”, i ha fet una crida a mirar més enllà de les xifres, que “no només són dramàtiques, són moralment inacceptables”, i darrere d’elles hi ha sofriments i vides truncades “i una part de la nostra humanitat que fracassa”. En aquest punt, Espot ha denunciat que “per primera vegada, els principals responsables sd’aquestes sviolacions ss´son, en molts casos, els mateixos estats, els quals haurien de ser els primers garants de la protecció dels seus ciutadans”.
La pau mundial no és l’únic repte que té davant la comunitat internacional i que cal afrontar de manera conjunta. Un d’aquests és el canvi climàtic, i en aquest sentit ha reivindicat que “les muntanyes no poden continuar sent un element perifèric de l’agenda climàtica internacional”, doncs no només són paisatge, sinó que també són “reserves d’aigua dolça”, per exemple, “de les quals en depenen centenars de milions de persones”, ha posat de manifest Espot, a part de ser refugis de biodiversitat i “un indicador privilegiat dels efectes de l’escalfament global”.
“Les muntanyes no poden continuar sent un element perifèric de l’agenda climàtica internacional”, doncs no només són paisatge, sinó que també són “reserves d’aigua dolça, de les quals en depenen centenars de milions de persones”
D’altra banda, el màxim representant del Govern ha exposat el repte tecnològic. “La intel·ligència artificial representa una de les transformacions més profundes que la humanitat ha conegut”, ha valorat Espot, que diu que “obre oportunitats extraordinàries” per al progrés en diferents àmbits, però també “ens obliga” a preguntar “com podem garantir que el progrés tecnològic continuï sent un progrés humà?”. Així, ha demanat que la IA serveixi per ampliar les oportunitats de les persones “i no les seves desigualtats” i que “protegeixi els drets humans en lloc de posar-los en risc”, així com “reforci les nostres democracies en lloc de debilitar-les”.
En aquest mateix punt, ha reivindicat la diversitat cultural i lingüística, “que constitueix un dels patrimonis més valuosos de la humanitat”. “La revolució digital no pot conduir a una uniformització cultural que condemni les llengües amb menys parlants a la invisibilitat”, ha reclamat el màxim representant de l’executiu.
“L’ONU existeix perquè la comunitat internacional va entendre que el destí dels pobles és compartit, perquè cap nació pot prosperar si ignora el sofriment de les altres, perquè la seguretat d’uns depèn també de la seguretat dels altres”
Així, davant dels diferents reptes, Espot ha recordat els orígens de la pròpia Organització de les Nacions Unides, que “existeix perquè la comunitat internacional va entendre que el destí dels pobles és compartit, perquè cap nació pot prosperar si ignora el sofriment de les altres, perquè la seguretat d’uns depèn també de la seguretat dels altres”.
D’aquesta manera, ha aplaudit els canvis que es volen introduir a la pròpia ONU perquè “continuï sent un espai on els estats no només defensin interessos legítims, sinó que també siguin capaços d’exercir una responsabilitat compartida davant dels grans reptes de la humanitat i, sobretot, per continuar creient que allò que ens uneix és més fort que allò que ens separa”.
“El multilateralisme continua sent la millor esperança per preservar la pau, la dignitat i la cooperació entre els pobles”, ha sentenciat Espot, que ha conclòs que “davant dels grans srepte sdel nostre temps, cap nació no pot salvar-se sola”, i per això “el futur d’Andorra i de totes les altres nacions es troba dins de les Nacions Unides i, espero que algun dia, en el nostre cas, també dins de la Unió Europea com a Estat associat”.
Comentaris (1)