Espot ha iniciat el seu darrer discurs des del faristol del Consell General abordant la gran problemàtica que ha hagut d’afrontar el seu Govern. I ho ha fet traient pit de totes les accions desplegades en aquest àmbit: “Hem assumit la responsabilitat de començar una transformació estructural que Andorra necessitava des de feia molts anys”. Així, ha recordat la inversió -més de 143 milions d’euros- en el parc públic, la creació del programa de registre de contractes de lloguers, que ja n’incorpora 5.510 amb una mitjana de 13,9 euros per metre quadrat, les accions per frenar la inversió estrangera immobiliària, que s’ha reduït, ha afirmat, en un 99%, o el programa d’ajuts per a la compra del primer habitatge, amb més de 30 sol·licituds.
També ha posat xifres a l’increment de la vigilància per frenar fraus com ara la coneguda com a trampa del fill. Això ha permès que, des del 2022, s’hagin obert 32 expedients sancionadors i imposat sancions que, des del 2024, superen els 190.000 euros. A banda, ha defensat que “més de 1.530 habitatges han tornat al mercat residencial”, entre els quals 466 pisos amb l’excepció dels criteris d’habitabilitat o 363 antics apartaments turístics.
I, davant d’aquestes accions, Espot, segurament ja pensant en les eleccions generals a les quals ell no es podrà presentar, ha lamentat que s’ha trobat “una oposició que, lluny de contribuir amb solucions, ha optat reiteradament per bloquejar, criticar i retardar qualsevol iniciativa”. Així, ha recordat que “ha presentat esmenes a la totalitat i ha demanat retirar projectes de llei i demorat la tramitació de projectes de llei amb mesures que sabien que milloraven la situació”. A les forces de la minoria els ha retret que “massa sovint instrumentalitzen aquesta crítica per obtenir un rèdit polític, sense oferir cap proposta o fent-ne algunes que tothom sap que no resoldran per si soles la problemàtica que ens ocupa i ens preocupa”.
Un clar exemple, al seu entendre, d’aquesta actitud seria la llei per a la descongelació dels contractes, que ha tornat a defensar a capa i espasa. Un text que, ha assegurat, “no implica una liberalització total ni immediata i incorpora mecanismes per assegurar una transició gradual i protegir les persones que resideixen als habitatges concernits”. Ara bé, en certa forma, ha reconegut que la normativa necessitarà altres accions complementàries per evitar situacions que puguin suposar grans problemes per a les famílies.
Per això, ha anunciat que “en els propers dies aprovarem un programa ampli i ambiciós d’ajuts per a bones part de les llars que han de destinar més del 30% dels seus ingressos al lloguer del seu pis”. Aquest, no només beneficiarà els llogaters afectats per aquesta descongelació, sinó també als que tinguin contractes signats a partir del 2022 o a qui hagi de signar-ne un altre.
També en pocs dies es vol impulsar una altra iniciativa, aquesta, conjuntament amb els comuns. Es vol crear un pla “amb un ventall complet i prolífic” d’incentius i ajuts financers, fiscals i urbanístics per a les persones físiques o jurídiques que decideixin construir edificis d’habitatge de lloguer residencial i mantenir aquest lloguer a un preu assequible durant un nombre determinat d’anys.
-Seguirà ampliació-
Comentaris