Una de les principals modificacions plantejades per la formació és fomentar una política de transparència més àmplia. En aquest sentit, defensa que es garanteixi una difusió oberta de tots els documents que no estiguin subjectes a restriccions de confidencialitat, i no només d’aquells que tinguin una especial rellevància pública.
Les esmenes també proposen incorporar al Sistema d’Arxius tota la documentació procedent d’institucions i organismes públics, incloses les societats públiques i parapúbliques, així com els arxius parroquials. Segons Concòrdia, aquesta documentació contribueix a enriquir i preservar el patrimoni documental del país.
Pel que fa a les limitacions d’accés, el grup parlamentari defensa que qualsevol restricció ha d’estar degudament justificada i motivada, “d’acord amb la normativa en matèria de transparència, accés a la informació pública i protecció de dades personals”. A més, per reforçar el dret de consulta dels ciutadans, proposa que es facin públics “els procediments, les formalitats i els terminis de consulta” dels documents que formen part del patrimoni documental.
En el cas dels fons documentals privats, les esmenes estableixen que s’hi pugui donar accés “sempre que s’acreditin fins de recerca i es vetlli per la protecció de dades”. La formació també planteja que, quan els propietaris d’aquests fons rebin subvencions públiques, aquestes quedin condicionades a “l’establiment de règims de consulta dels documents per part de persones investigadores”.
Un altre dels eixos centrals de les propostes és la preservació digital dels arxius. Concòrdia considera que la simple digitalització dels documents no és suficient si no s’acompanya de mesures que n’assegurin la conservació a llarg termini. Per aquest motiu, planteja que es garanteixin la integritat, l’autenticitat, la disponibilitat i la recuperació dels documents digitalitzats sempre que sigui necessari.
Les esmenes també atribueixen un paper actiu al ministeri competent perquè promogui i posi a disposició de les administracions públiques les eines i el suport tècnic necessaris per dur a terme aquesta tasca. Així mateix, incorporen l’obligació “d’impulsar protocols de migració digital periòdica, sistemes de còpia de seguretat i emmagatzematge redundant” per fer front a riscos com l’obsolescència tecnològica, la pèrdua de dades o els incidents de ciberseguretat.
Finalment, el grup parlamentari considera necessari concretar la definició de “valor patrimonial”, ja que el text legislatiu no n’estableix una d’específica. Per evitar interpretacions arbitràries o subjectives, proposa que es considerin patrimoni documental tots aquells documents “que siguin susceptibles d’aportar tot tipus d’informació jurídica, històrica o testimonial”.