En els primers dels casos, Govern ha hagut d’analitzar dos textos. Un, com s’ha dit, el de Concòrdia. L’altre, el presentat per Demòcrates i Ciutadans Compromesos. I, tampoc és cap sorpresa, s’ha apostat per aquest segon que, ha argumentat Casal, “sense desvirtuar-ne el propòsit introdueix ajustos adequats per incorporar l’experiència de la llei original a la nova realitat de l’economia i les finances públiques del país amb aspectes que en milloraran l’aplicació”. El text, cal recordar, canvia entre altres aspectes paràmetres que s’estaven incomplint any rere any com ara l’increment màxim de la despesa corrent i el pes de la imposició directa sobre el global de recaptació tributària de l’executiu.
Concòrdia havia presentat un text propi amb la mateixa idea. Casal, per tant, ha indicat que “les apreciacions es poden veure englobades a la llei de la majoria”, però ha apuntat que aquesta “és molt més àmplia”. I, per això, es fa un criteri desfavorable.
La mateixa sort corre la modificació del Codi Penal per elevat l’edat de consentiment sexual als 16 anys. Aquí, Casal ha volgut remarcar que “nosaltres també pensem que cal reforçar la protecció penal dels menors enfront dels delictes contra la llibertat sexual” i ha recordat que “la ministra ho havia comentat en diferents ocasions”. Malgrat això, també es tomba la proposició. El motiu? “El Codi Penal necessita una modificació més àmplia, de més calat, que fa temps que es treballa al ministeri i que ja està en fase de redacció per entrar-la a tràmit les properes setmanes”, ha assegurat.
A partir d’aquí, Casal ha aprofitat per carregar contra Concòrdia. “D’alguna manera, s’evidencia la falta de propostes que no siguin copiar les iniciatives que té Govern”, ha afirmat. Així, segons Casal, “es demostra que, un cop fem anuncis de voler modificar alguna cosa, corren a correcuita, fan una roda de premsa, presenten la seva modificació que és només puntual quan la nostra és més global”. I, ha assegurat, “hi ha altres exemples”.
Així, ha recorregut al passat per donar més potència al seu atac. Així, ha recordat que “a inicis de legislatura van parlar d’una llei del benestar i no se n’ha sentit a parlar mai més” o que “el juny van avançar que farien una sobre els espais naturals i tampoc l’han entrat a tràmit”. Així doncs, ha indicat que “aquesta tàctica respon més a actes de comunicació buits de contingut”.