Andorra Endavant rebutja equiparar els drets dels temporers als dels residents permanents

La formació no troba acceptable que Andorra es converteixi en “porta d’accés a tractaments mèdics” que no es fan al país d’origen i aposta per crear colivings destinats als treballadors de temporada

Noemí Amador, Carine Montaner i Marc Monteagudo al Consell General. Consell General / Sergi Pérez

Andorra Endavant rebutja ampliar els drets socials i sanitaris dels treballadors temporers fins a equiparar-los als residents de llarga durada. Així ho han assegurat a través d’un comunicat en el qual admeten que el país necessita temporers per cobrir necessitats puntuals de sectors econòmics concrets, especialment durant les campanyes d’hivern i d’estiu, però que aquests treballadors però que aquests treballadors temporals “no poden tenir els mateixos drets que una persona que fa dècades que viu, treballa, paga impostos i cotitza a Andorra”.

La formació liderada per Carine Montaner remarca que els residents permanents han contribuït durant anys al sosteniment dels serveis públics i és “perfectament normal” que existeixi una diferència entre els drets consolidats d’un resident estable i els d’una persona que ve tres o quatre mesos a treballar abans de tornar al seu país.

Pel que fa a la sanitat, Andorra Endavant defensa amb claredat que qualsevol temporer ha de tenir garantida l’atenció urgent i vital. Davant d’una fractura, una apendicitis o qualsevol emergència greu, el sistema sanitari ha d’actuar sense dubtes.

Ara bé, el que no és acceptable és “convertir Andorra en una porta d’accés a tractaments mèdics, operacions o revisions no urgents que moltes vegades ni tan sols es realitzen als països d’origen dels temporers”. Els recursos públics són limitats i han de prioritzar aquells ciutadans i residents que han sostingut el sistema durant anys amb el seu esforç i les seves cotitzacions.

Andorra Endavant també defensa que els treballadors temporals tinguin condicions d’allotjament dignes. Per això apostem per flexibilitzar la normativa i facilitar la creació de colivings privats adaptats a aquesta realitat, amb garanties mínimes de qualitat i convivència. “El que no podem acceptar és un model que acabi desvirtuant els serveis públics andorrans i carregant sobre els residents permanents el cost de les estades temporals”, conclouen.