La parlamentària laurediana té clara quina serà l’estratègia de la formació que lidera de cara a les generals que, si res estrany succeeix, s’haurien de celebrar la primavera del 2027. I la idea és que Andorra Endavant no buscarà aliances ni a nivell nacional ni territorial. “Intentarem guanyar les eleccions perquè hi ha molta feina per fer créixer el país, per donar qualitat de vida als nostres treballadors, als nostres joves, per crear riquesa, per atreure els inversors que són als finals els que ens pagaran el benestar dels andorrans i els treballadors”, remarca Montaner. Es farà, però, sense buscar cap suport en altres forces. “Nosaltres no som de pactes per quatre cadires”, afirma.
Un argument similar fa servir a l’hora d’explicar què passaria un cop celebrats els comicis. “Nosaltres estem en contra d’un govern de coalició”, assegura. De fet, aprofita per llançar un dard cap a una de les antigues formacions. “Ja hem vist el resultat que té això amb Liberals. Van anar amb el PS i, després de casar-se amb ells, van a buscar una altra núvia, que era Demòcrates”, recorda. “Si això no és un ball de cadires, no sé quina altra cosa ho serà”, indica. En canvi, referma, això no succeirà amb Andorra Endavant: “Si fem política no és per la cadira. No ens compraran per col·locar-nos de ministres”. Així, ho remarca “li dic i li signo que mai entrarem en un govern de coalició”.
I llavors? Des d’Andorra Endavant, apunta Montaner, s’apostaria per buscar “una estabilitat pressupostària”. Tant si es guanyen les eleccions i s’entra a Govern com si queden a l’oposició al Consell. De fet, augura que “cap partit tindrà majoria absoluta”. Així, “si guanyem intentarem fer el pressupost amb els altres, parlant”. I si estan a l’altre cantó, igual. “Farem la feina com sempre l'hem fet. Nosaltres no parem de proposar coses i estudiem els dossiers. Volem resultats per millorar la vida dels nostres ciutadans”, comenta.
Montaner avisa que anar sols als comicis no vol dir que no tinguin aspiracions, sobretot a les parròquies. Al contrari, es mostra convençuda que tindran opcions. “A mi m'havien dit, a mi m'havien dit que no entraria ni jo; si hagués mirat les enquestes de l’AR+I, ni m'hauria presentat”, recorda. En canvi, va entrar amb tres. I es mostra convençuda que encara poden créixer més: “Estem envoltats de gent que s’ha incorporat i intentarem tancar parroquials fortes a tot arreu; sols i amb independents”.
CONTRA LES APORTACIONS DELS CÀRRECS ELECTES
La líder d’AE defensa també la bona gestió econòmica de la formació, aconseguida en gran part al fet de “no tenir despeses d’estructura” perquè “fiuncionem molt amb eines digitals, que permeten treballar més ràpidament que abans”. I això permet que els càrrecs electes no hagin de fer aportacions, un fet que, deixa clar, no comparteix.
“Estem en contra que un partit es nodreixi d’aquesta gent”, afirma. El motiu? “Si es fa així, el sistema és viciós i les formacions es voldran finançar amb la gent que col·locaran i l’objectiu passarà a ser col·locar el màxim de persones possible”. Montaner es mostra contundent a l’hora de definir que, al seu entendre, “això és una gangrena”. Per això, argumenta que “s'ha de fer una reflexió política a aquest nivell per evitar aquesta col·locació a dit, aquest amiguisme, que és terrible perquè són diners públics”.