Alís ha plantejat que, després d’haver governat amb majoria absoluta, la formació podria témer perdre suport electoral a causa de la gestió dels darrers anys. “Vinc d’una majoria absoluta, però no em presento com a tal amb la meva força perquè ja intueixo que no tinc la força que tenia o que, en tot cas, el balanç dels meus anys de govern és molt negatiu per la població i, per tant, podria perdre plomes”, ha plantejat. “Doncs ens amaguem, ens camuflem i anem en una plataforma”, ha afegit.
El dirigent socialdemòcrata ha tret importància al nom o a la fórmula electoral que adopti la plataforma i ha defensat que el debat de les pròximes generals s’ha de centrar en les propostes polítiques de cada formació. “El que importa és que no importa canviar les sigles de qui ens governen, que és el que volem fer; el que importa realment és canviar les polítiques”, ha manifestat. En aquest sentit, Alís ha reivindicat la necessitat de contrastar els diferents models de país i les mesures que plantegen els partits per donar resposta a qüestions com l’accés a l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu.
EL PS ASPIRA A LIDERAR L’ALTERNANÇA
D’altra banda, Alís ha exposat que el PS afronta aquesta etapa amb “ànim, voluntat i ganes de tirar endavant i il·lusió”, després d’haver estat designat com a candidat, assegurant que esperen recuperar la confiança dels electors i liderar un canvi de majoria després de les pròximes eleccions generals.
“Constatem un final de cicle de DA”, ha afirmat, abans de descriure una situació que considera marcada per la contradicció entre la generació de riquesa i les dificultats que afronta una part de la població per mantenir el nivell de vida. Alís ha arribat a considerar que Andorra viu “un dels drames socials més importants que ha viscut mai el país en la història”, en referència, especialment, a les dificultats per accedir a un habitatge assequible que porta molts ciutadans a marxar del país perquè no poden assumir els preus.
El dirigent del PS ha explicat que el partit ha rebut queixes de persones que temen perdre el pis o que no poden afrontar els increments del preu de l’habitatge. A més, ha assegurat que alguns empresaris li traslladen les dificultats dels treballadors per arribar a final de mes i les peticions d’augments salarials. Segons ha exposat, aquesta situació també genera pressió sobre les empreses, que han de garantir remuneracions dignes en un context d’inflació i de pèrdua de poder adquisitiu.
Davant d’aquest escenari, ha defensat un projecte que combini la generació de riquesa amb una distribució més àmplia dels beneficis econòmics. “Tenim un projecte que és el que necessita el país ara per redreçar la situació actual i aquesta pèrdua de rumb”, ha sostingut.
CANDIDATURA NACIONAL PRÒPIA I ALIANCES TERRITORIALS
Pel que fa a l’estratègia electoral, Alís ha confirmat que el PS i Concòrdia es presentaran per separat a la llista nacional, cadascun amb el seu programa i les seves propostes. Tot i això, ha defensat que les dues formacions treballin per construir candidatures territorials compartides amb persones independents i representants d’altres sensibilitats polítiques que coincideixin en determinats plantejaments.
Entre les qüestions que considera que poden servir de base per a aquestes aliances, Alís ha destacat l’habitatge i les pensions. En concret, ha esmentat l’increment del parc públic d’habitatge a preus assequibles i la possibilitat d’aplicar gravàmens més elevats a les compravendes immobiliàries especulatives. Segons ha explicat, són mesures que el PS comparteix amb Concòrdia i que podrien formar part dels compromisos de les candidatures territorials.
Alís ha admès que l’entesa amb Concòrdia no implica que desapareguin les diferències entre les dues formacions. Ha posat com a exemple l’acord d’associació amb la Unió Europea, sobre el qual mantenen posicionaments divergents. Tot i això, ha defensat que les discrepàncies es puguin abordar a través de la negociació i la recerca de consensos, especialment en cas que els resultats electorals obliguin a formar un govern compartit.
Alís exposa que la voluntat és sumar forces a les parròquies per facilitar una majoria alternativa a DA
La voluntat, però, és sumar forces a les parròquies per facilitar una majoria alternativa a DA. “Estem treballant en fer unes plataformes, unes llistes àmplies de persones, de persones del territori i que comparteixin el progressisme i hi hagi uns punts en comú que tenim per concórrer en territorials”, ha detallat.
El PS assegura que manté contactes des de fa mesos amb persones i forces polítiques locals de totes les parròquies, amb l’objectiu és tenir presència territorial arreu del país, tot adaptant les candidatures a les particularitats de cada lloc. Alís ha reconegut que el procés encara es troba en una fase de recerca de perfils i que ja hi ha persones predisposades a participar-hi, però no ha volgut concretar quines parròquies tenen les negociacions més avançades.
En aquest sentit, ha assegurat que el PS està disposat a facilitar un govern d’alternança encara que no sigui la força que l’encapçali. “Aquest govern d’alternança esperem liderar-lo, sí, esperem liderar-lo, però en tot cas el que tenim clar és que també donarem el suport necessari perquè, si no el podem liderar nosaltres perquè la ciutadania així ho consideri, donarem suport perquè realment hi hagi un govern d’alternança”, ha afirmat.
EL REFERÈNDUM AL DESEMBRE
Finalment Alís ha situat entre les prioritats polítiques és la celebració del referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea abans de les pròximes eleccions generals. El candidat del PS ha defensat que la consulta es pugui convocar durant la primera quinzena de desembre, amb una campanya d’uns dos mesos perquè la ciutadania pugui conèixer el contingut de l’acord i valorar-ne els pros i els contres.
“Creiem que ara ja és un moment útil per poder sotmetre el referèndum a aquest text”, ha assenyalat, en referència al fet que el contingut de l’acord ja està tancat. Alís ha considerat que avançar la consulta permetria separar el debat europeu de la campanya electoral, de manera que les generals se centressin en qüestions internes com l’habitatge, les pensions i el poder adquisitiu. “És un tema d’Estat important que requereix el seu propi debat”, ha defensat. Segons el candidat socialdemòcrata, el calendari proposat permetria dedicar temps suficient a explicar el text i les diferents posicions abans que els ciutadans haguessin de votar.