El president de la formació, Josep Ramon González, exposa que després del fiasco de les últimes comunals, on Agrupament Encampadà no es va presentar perquè no va acabar de reeixir l’entesa que es buscava amb Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata (PS), la formació parroquialista s’ha mantingut viva i ha anat treballant a nivell intern, fent treball de formigueta però “fora de les institucions públiques”, amb la qual cosa “costa tenir representativitat” i visibilitat pública. Des del no-eleccions comunals “hem crescut en afiliats” -no s’espantin, mouen una quinzena de persones fixes-, “hem endreçat el partit i ara l’objectiu és presentar-se”.
“Les solucions són matisables però no s’allunyen gaire les unes de les altres. La diferència, molts cops, està en com afrontar la gestió”, explica el president del partit encampadà, Josep Ramon González
El debat intern fonamental és amb qui o com presentar-se. “La nostra idiosincràsia és parroquial. Ens mou l’estimació per Encamp, pel poble, i el dubte és presentar-nos sol en una llista territorial o anar de la mà” d’alguna formació nacional. Hi ha mà estesa amb tothom encara que, certament, d’entrada resulta més complicat amb uns que amb altres. Però el que és clar és que el grup no té una ideologia “homogènia” i sí moltes sensibilitats diferents. “Volem participar de les properes eleccions, i les properes són les generals.” Això sí que ho tenen clar.
Gonzáléz reconeix que és molt difícil anar del bracet de Demòcrates quan a Encamp hi ha una marca, UP, que és aliada dels taronges i és, justament, amb qui s’han anat enfrontant i confrontant els darrers temps. “Tampoc no volem entrebancar-nos dos cops amb la mateixa pedra”, diu el president de la formació encampadana recordant l’intent de pacte amb PS i Concòrdia. Per tant, hi ha molta cosa oberta però res de clar. “Estem en una situació de debat intern.”
Defugen parlar de dreta i d’esquerra perquè al país -primer per Encamp però també pel conjunt del país, asseguren treballar- “les solucions són matisables però no s’allunyen gaire les unes de les altres. La diferència, molts cops, està en com afrontar la gestió”, explica la principal cara visible d’Agrupament Encampadà que reconeix que el fet que dins la formació no hi hagi una homogeneïtat i sí “una diversitat de pensament” tot plegat ho fa “molt més enriquidor”. En fi, que “si no s’arriba a cap acord presentarem llista territorial en solitari”.