AE sosté que pagar els participants de l’Assemblea Ciutadana pot influir en “la llibertat del debat”

La formació recorda que remunerant la implicació en aquest procés es corre el risc d’introduir “biaixos” i “minvar la representativitat” en una discussió que hauria de ser “estrictament neutral”

Noemí Amador intervé al Consell General. Consell General

Andorra Endavant exigeix explicacions al Govern sobre el pagament de cent euros diaris als participants de l’Assemblea Ciutadana que impulsa l’executiu per traçar el futur del Principat. Una assemblea que està formada per una cinquantena de “ciutadans seleccionats” i se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de gener. La formació considera que remunerar aquest tipus d’implicació és “una mesura poc habitual en democràcies comparables”. Una mesura que “obre interrogants sobre la seva base jurídica, la neutralitat del procediment i la proporcionalitat de la despesa pública”.

Així, el partit liderat per Carine Montaner remarca que és insòlit que “un Govern amb majoria absoluta, plenament capacitat per governar, legislar i resoldre els problemes del país, decideixi, a un any de les eleccions, pagar ciutadans perquè facin propostes”. “Aquesta situació”, asseguren, “genera dubtes legítims sobre la finalitat del mecanisme i sobre la necessitat real d’aquest format remunerat”.

En paraules de la consellera general Noemí Amador, que mostra “inquietud” davant la decisió de recompensar econòmicament la participació, “mai, fins ara, un Govern havia pagat ciutadans per participar en processos polítics. La participació sempre ha estat voluntària, lliure i oberta”. Si ara es confirma, doncs, aquest pagament, “cal explicar per què, amb quina base legal i quin serà el cost total per al país”.

En aquest sentit, Andorra Endavant recordar que retribuir per formar part del procés deliberatiu sobre el futur del país “pot introduir biaixos, condicionar la llibertat del debat i minvar la representativitat d’un procés que hauria de ser estrictament neutral”. Per esvair dubtes, la formació requereix al Govern que faci públiques tres informacions: “la base jurídica exacta que permet aquest pagament”, “el cost total de l’assemblea (incloent-hi les compensacions, la logística, les contractacions externes i la selecció dels participants)” i “les garanties de neutralitat i representativitat del procediment remunerat”.

“La ciutadania té dret a saber per què es destinen diners públics a un mecanisme deliberatiu pagat, quan ja existeixen les eines democràtiques adequades com el Consell General o la convocatòria d’un referèndum”, afegeix Amador. Un referèndum que “li costa utilitzar [al Govern] pel cost electoral que representa, fins i tot per qüestions de gran transcendència com l’Acord d’Associació”.

Etiquetes: