Acció Feminista denuncia “la manca de voluntat política real dels dirigents d’aquest país en defensa dels drets de les dones” després de veure que s’han modificat alguns articles del Codi penal i, en cap cas, no s’ha canviat els que fan referència a la penalització de l’avortament. Per això, el Govern “no ha complert amb la seva promesa de despenalitzar l’avortament. L’ocasió era la reforma del Codi Penal, que es va dur a terme al juliol, i que es va publicar aquest agost, amb la voluntat segons es diu en la seva exposició de motius ‘d’actualitzar el sistema penal andorrà per adaptar-lo als canvis socials, tecnològics i als compromisos internacionals del Principat’”. Malgrat aquesta voluntat, “el Govern, i el Consell General, han decidit mantenir a la nostra llei penal el càstig a la dona que consent la interrupció del seu embaràs”.
L’articulat del Codi penal, i en concret el precepte 117, manté Acció Feminista en un comunicat, “converteix una decisió íntima, sanitària i profundament personal en un delicte. Davant d'això, Acció Feminista demana passar a l’acció i no quedar-nos amb promeses buides. Amb la recent modificació d’aquesta llei, ara tenim l’oportunitat i volem que es porti aquesta norma davant del Tribunal Constitucional, i volem explicar per què l’articulat del Codi penal creiem que no pot resistir un examen seriós dels drets constitucionals de les dones”.
L’organització pretén que “per part dels consellers generals que van votar en contra d’aquesta norma es presenti un recurs d’inconstitucionalitat, en el qual es posin en valor els nostres drets. Amb una avaluació d’una cosa molt més concreta: si l’Estat pot fer servir el dret penal —la seva eina més dura— per obligar una dona a portar a terme un embaràs contra la seva voluntat. I creiem que la resposta constitucional hauria de ser que no”.
LES RAONS
A partir d’aquí, Acció Feminista exposa tot un seguit de raons per les quals es considera que el Codi penal no passaria el filtre de constitucionalitat. “Perquè la nostra Constitució també reconeix la nostra dignitat com a persones (article 4), el nostre dret a la vida i a la integritat física i moral (article 8), a la nostra intimitat (article 14), a la igualtat sense discriminació per raó de sexe (article 6) i el dret a la protecció de la nostra salut (article 30). Penalitzar l'avortament consentit els vulnera tots alhora”.
Més elements. “Perquè castigar només la dona —i no cap altre subjecte— és una discriminació directa per raó de sexe: recau exclusivament sobre qui pot quedar embarassada. Perquè negar-nos la decisió sobre el propi cos anul·la la nostra autonomia, posa em perill la nostra vida, la nostra salut i la nostra intimitat. I perquè, lluny de protegir ningú, la prohibició penal empeny les dones cap a la clandestinitat o cap a viatjar a l'estranger, amb el cost físic, psíquic i econòmic que això comporta.”
“Amb la penalització hi ha una desproporció evident exercida per l’Estat. Una mesura que causa més dany del que diu voler evitar no supera el test de proporcionalitat que exigeix qualsevol restricció de drets fonamentals. No és necessària, no és idònia i no és equilibrada”
Es recorda que “el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat reiteradament els estats que, tot i regular l'avortament, no en garanteixen l'accés efectiu. L'Organització Mundial de la Salut és taxativa: la penalització no redueix el nombre d'avortaments, només els fa més perillosos. On la llei és més restrictiva, només un de cada quatre avortaments es fa en condicions segures; cada any es produeixen més de 25 milions d'avortaments insegurs al món. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa fa anys que demana als estats que despenalitzin i garanteixin un accés segur”.
Acció Feminista manté que “amb la penalització hi ha una desproporció evident exercida per l’Estat. Una mesura que causa més dany del que diu voler evitar no supera el test de proporcionalitat que exigeix qualsevol restricció de drets fonamentals. No és necessària, no és idònia i no és equilibrada”. “Aquest recurs seria una defensa de les dones com a subjectes de drets, no com a instruments tutelats per l’Estat”, s’indica. I s’afegeix que “és la reivindicació que a Andorra les dones puguem decidir sobre el nostre cos amb la mateixa llibertat i la mateixa dignitat que qualsevol ciutadà sobre la seva salut”.
“Confiem que el Tribunal Constitucional també ho veies així, sobre tot, perquè les dones també tenim dret a una vida digna. I mentre esperem a que es, seguirem al carrer, als jutjats i a l'opinió pública, recordant una idea senzilla: no es pot construir la igualtat castigant les dones per decidir”, conclou el comunicat d’Acció Feminista.