Segons l’organització, que l’USdA no surti al carrer “és la constatació que a Andorra s’ha normalitzat una situació inacceptable: un país on els drets laborals no són una prioritat política, on el Dia Internacional dels Treballadors no és reconegut com cal, i on la veu de la classe treballadora és ignorada de manera sistemàtica”. I “no hi ha manifestació perquè no hi ha voluntat real de diàleg. No hi ha manifestació perquè el Govern ha decidit governar d’esquena als treballadors. El model actual no és neutre. És un model dissenyat per afavorir interessos econòmics concrets i mantenir desequilibris estructurals. I ho fa a costa dels drets, la seguretat i la dignitat de les persones”.
SALARIS, DRETS, HABITATGE I LLIBERTATS
L’USdA fa un capítol extens de ‘denúncies’: salaris, drets, habitatge i llibertats. I deixa clar que tot plegat és una advertència del bloqueig que podria arribar a promoure l’organització sindical. D’entrada, “denunciem amb rotunditat les polítiques laborals impulsades pel Govern, encapçalat pel cap de Govern Xavier Espot, per la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra i pels grups parlamentaris que li donen suport, que han consolidat un sistema desequilibrat, on els treballadors tenen menys drets, menys protecció i menys capacitat de negociació que en qualsevol país del nostre entorn. La responsabilitat d’aquesta situació és directa i ineludible”.
Més denúncies. “Denunciem un sistema laboral feble, sense convenis col·lectius reals, amb sindicats menystinguts i amb treballadors en situació d’inferioritat estructural. Denunciem també la hipocresia institucional d’un país que vol ser homologable a Europa mentre rebutja aplicar estàndards mínims en drets socials.” L’USdA exposa que “aquesta no és una disfunció puntual. És una decisió política sostinguda en el temps”. I per això el sindicat deixa clar que “la lluita pels drets no és parcial”.
“Tot està fallant. Aquest manifest no és simbòlic. És un advertiment. Si el Govern continua ignorant la realitat social, bloquejant avenços i perpetuant aquest model injust, el conflicte social serà inevitable. La responsabilitat és seva. Nosaltres no renunciem. Nosaltres no desapareixem. Nosaltres no callarem”
“Per això, expressem de manera clara i inequívoca el nostre suport a la despenalització de l’avortament a Andorra. Perquè els drets de les dones són drets fonamentals. Perquè no hi pot haver justícia social sense drets reproductius”. Aprofundint una mica més en la qüestió de l’avortament, l’USdA manifesta que “la manca d’acció institucional davant aquesta realitat és inacceptable, especialment quan es justifica per l’equilibri institucional amb el copríncep episcopal en detriment dels drets fonamentals”.
“Denunciem amb la mateixa contundència la crisi d’habitatge que viu el país, una crisi que no és fruit de l’atzar sinó conseqüència directa de les polítiques impulsades pel Govern. Polítiques que han afavorit l’especulació immobiliària, que han prioritzat la promoció d’habitatge anomenat ‘de luxe’ orientat a grans patrimonis i que han contribuït activament a l’expulsió progressiva dels residents amb menor poder adquisitiu”, manté l’USdA en el comunicat.
“Aquesta situació colpeja de manera especialment dura els joves, que veuen impossible emancipar-se, i els jubilats, que després de tota una vida de treball es troben en risc de no poder mantenir el seu habitatge. El dret a l’habitatge ha estat substituït per una lògica de mercat descontrolada, amb el beneplàcit del Govern”, denuncia l’organització sindicat que adverteix que “no és una crisi inevitable. És el resultat de decisions polítiques concretes. I, per tant, la responsabilitat és clara i recau íntegrament en el Govern”.
Per tant, per a l’USdA “tot està connectat: salaris, drets, habitatge i llibertats”. “I tot està fallant. Aquest manifest no és simbòlic. És un advertiment. Si el Govern continua ignorant la realitat social, bloquejant avenços i perpetuant aquest model injust, el conflicte social serà inevitable. La responsabilitat és seva. Nosaltres no renunciem. Nosaltres no desapareixem. Nosaltres no callarem”. I acaba el manifest, abans d’un “visca la classe treballadora”, amb un “sense drets laborals, sense drets socials i sense llibertats, no hi ha democràcia real”.