Amb les dades a la mà, l’Executiu ha volgut redissenyar els criteris per oferir una resposta més eficient a la realitat social del país, transformant el parc públic en una estructura permanent de protecció que va és enllà de l’acció social per esdevenir un pilar de titularitat pública normalitzat.
La principal novetat d’aquesta “repensada àmplia i ambiciosa” és l’increment del topall màxim d’ingressos permesos, que ara es podrà situar fins a 2,9 vegades el salari mínim anual en funció de la composició del nucli familiar, especialment per a aquelles llars amb majors càrregues. Fins ara, el reglament estipulava un llindar econòmic general de 2,2 vegades el salari mínim – l’equivalent a uns 3.355 euros mensuals basats en un salari de referència de 1.525 euros –, i deixava fora qualsevol família que superés aquesta xifra.
Només les persones soles mantenen el ràtio de 2,2. Així, les parelles sense fills, monoparentals o les parelles amb un sol fill veure incrementat el seu llindar fins a 2,5 vegades el salari mínim. El salt més destacat és per a les parelles amb dos fills o més: en aquest cas, el límit d’ingressos màxim s’enfila des de les 2,5 vegades anteriors – 3.812 euros – fins a les 2,9 vegades, fet que situa el nou llindar al voltant dels 4.420 euros aproximadament. Aquesta obertura permetrà captar un volum més important de població que, tot i disposar d’ingressos mitjans, pateix igualment la situació del mercat immobiliari actual.
La principal novetat d’aquesta “repensada àmplia i ambiciosa” és l’increment del topall màxim d’ingressos permesos, que ara es podrà situar fins a 2,9 vegades el salari mínim anual en funció de la composició del nucli familiar
Més enllà dels barems estrictament econòmics, la reforma amplia els col·lectius que poden sol·licitar l’ingrés al registre. D’aquesta manera, el text incorpora formalment les persones que reben una pensió de solidaritat per discapacitat, així com aquells pensionistes que disposen d’una invalidesa per part de la CASS incompatible amb qualsevol tipus d’activitat laboral.
Així mateix, el decret redefineix i reforça els supòsits que acrediten la necessitat real d’un immoble. A partir d’ara, s’eximeix els sol·licitants, en situacions de separació o divorci on no es pot fer efectiu l’ús del domicili familiar, o quan la tipologia de l’habitatge actual no s’ajusta a la composició de la llar, del requisit de destinar més del 30% dels seus ingressos actuals al pagament. Fins a la data, el càlcul del 30% es feia ponderant els ingressos de tots dos cònjuges, impossibilitant que el membre de la parella que es veia obligat a abandonar la llar pogués acreditar la seva vulnerabilitat de forma individualitzada.
Per dinamitzar les llistes d’espera, Govern ha introduït un canvi en la gestió de les adjudicacions. El model actual obligava a registrar-se i esperar que anessin sorgint vacants, amb la privatització de rebutjar només una oferta. Ara, el nou procediment preveu que, sempre que hi hagi pisos disponibles, es realitzaran dues ofertes públiques consecutives dins la mateixa convocatòria.
A partir d’ara, s’eximeix els sol·licitants, en situacions de separació o divorci on no es pot fer efectiu l’ús del domicili familiar, o quan la tipologia de l’habitatge actual no s’ajusta a la composició de la llar, del requisit de destinar més del 30% dels seus ingressos actuals al pagament
L’objectiu és oferir una segona oportunitat a aquelles persones que no van rebre adjudicació en la primera tongada, ja sigui perquè en aquell moment no complien algun criteri que ara sí, o perquè els terminis de la primera volta els van impedir presentar-s’hi. Totes les resolucions i processos es publicaran formalment al BOPA.
Finalment, el nou sistema de puntuació atorgarà major prioritat a les necessitats residencials i als factors personals i socials de la llar, relegant del barem purament econòmic, que fins ara actuava com a eix central i de vegades exclusiu de tria. Durant el torn de preguntes, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha subratllat que el parc públic “ha vingut per quedar-se i per créixer”, emmillarant Andorra en les societat europees més avançades i fent de l’habitatge un canal normalitzat regulat per l’Estat arran de l’aprovació d’un crèdit extraordinari recent.
Finalment, preguntat sobre les dades de l’últim informe de Càritas – que apunta a una cronificació de la precarietat malgrat una davallada del 4% en el volum global de persones ateses –, Casal ha argumentat que les ajudes de l’entitat social són “complementàries” a la xarxa pública i que la reforma d’aquest reglament és la prova més evident del compromís de l’Estat per universalitzar l’accés a l’habitatge davant de problemàtiques estructurals.