El col·lectiu deixa clar que en cap cas reclamar una resposta a les peticions plantejades a l’administració com a data límit el 5 de maig “no era cap ultimàtum” si no “una exigència legítima” i precisa que la coordinadora no té ni el poder ni la potestat de poder convocar una vaga general de treballadors, que en un comunicat anterior es deixa que eren “opcions que no es descarten”. En la nova comunicació, “quan parlem ‘d'opcions que no es descarten’, parlem d'accions com el tall de fronteres o altres tipus d'accions de desobediència civil semblant. Com ja vam dir amb els resultats de l’enquesta, com a col·lectiu en defensa d’un habitatge digne, no tenim la capacitat de convocar una vaga general; això és una tasca que correspon als sindicats de treballadors”.
La Coordinadora per l’Habitatge Digne manté que “curiosament, amb aquest suposat ultimàtum s'ha pronunciat anunciant que estan preparant una resposta. Però volem evitar confusions: no era cap ultimàtum, era una exigència legítima”. I és que segons la comunicació, “no volem favors ni promeses buides. Volem claredat, no silencis còmodes o dilacions calculades. Tampoc acceptem l’immobilisme disfressat de bones intencions. És per això que marquem una data límit; igual que Govern té el seu full de ruta, nosaltres tenim el nostre”.
El col·lectiu també té clar que hi ha solucions que demanen temps. Però altres que podrien tenir respostes immediates que, ara per ara, no hi són. “El Govern diu que no hi ha solucions immediates. No hem caigut de cap arbre: sabem que hi ha mesures que requereixen temps, però també n'hi ha que són urgents i inajornables. Per això les nostres demandes no són totes per avui, però tampoc per a un futur indefinit. Hi ha accions que s'han de posar sobre la taula ara.” I s’hi afegeix que “no es pot avançar si el ritme el marca qui viu còmodament assegut. El diàleg no pot ser només amb els seus terminis, les seves formes i el seu calendari. Com ja vam dir, les regles del joc estan canviant, i per dialogar, s'han de decidir entre tots, no únicament entre els de sempre”.
És en aquest punt quan el comunicat de la coordinadora es refereix al fet que “el cap de Govern parla d’interès general, caldria preguntar-se quin concepte en té. Perquè cedir a la pressió de la patronal per retirar la indemnització en casos com la trampa del fill, o aprovar mesures aparentment contra els pisos pastera que acaben donant més poder als rendistes, difícilment es pot considerar interès general. Sembla més aviat l’interès d’una minoria privilegiada”. I recorda que “no som un ‘sector’. Som un col·lectiu que defensa un dret fonamental. Som un agent social plenament legitimat per exigir aquest dret, amb plena capacitat per fer arribar les nostres demandes a tots els actors implicats en aquesta crisi”.