La coordinadora indica que l’acció sindical en el sector de l’habitatge suposa no haver de demanar permís, “no és esperar solucions que no arriben. És organitzar-nos col·lectivament davant els abusos. És defensar-nos quan ens volen fer fora de casa. És pressionar Govern, grans tenidors, patronals i especuladors. És passar de la queixa individual a la força col·lectiva”. En tot cas, es deixa clar des de l’ens social, “el sindicat no substitueix serveis socials ni advocacia privada. L'atenció té com a objectius empoderar, organitzar i defensar col·lectivament”.
Fer definitivament el pas, iniciar el camí per a la conversió de la coordinadora en Sindicat d’Habitatge d’Andorra “és la constatació que la crisi de l’habitatge no és resol amb pedaços, sinó amb organització i pressió popular, perquè la problemàtica és estructural i responsabilitat tant d'aquells que la permeten com dels que se'n beneficien”. Per això, el col·lectiu s’organitza “per a pressionar i negociar col·lectivament, fem que l'habitatge digne i assequible sigui una realitat”. I doncs “si ens expulsen, ens organitzem; si ens volen soles, ens troben juntes; i si no garanteixen l'habitatge digne, l’exigirem”.