Des de l’API s’assenyala que malgrat que el Govern parla de “desconeglació” per descriure el nou marc normatiu, “els mecanismes previstos per a l’actualització de les rendes són extremadament limitats, graduals i condicionats”, cosa que des del seu punt de vista impedeix que els lloguers s’ajustin “de manera realista a la situació econòmica actual”. Segons diuen, la suposada descongelació “no permet corregir els desequilibris acumulats durant anys d’intervenció, sinó que en consolida els efectes”.
Des de l’API s’assenyala que malgrat que el Govern parla de “desconeglació” per descriure el nou marc normatiu, “els mecanismes previstos per a l’actualització de les rendes són extremadament limitats, graduals i condicionats”, cosa que des del seu punt de vista impedeix que els lloguers s’ajustin “de manera realista a la situació econòmica actual”. Segons diuen, la suposada descongelació “no permet corregir els desequilibris acumulats durant anys d’intervenció, sinó que en consolida els efectes”.
“Els mecanismes previstos per a l’actualització de les rendes són extremadament limitats, graduals i condicionats”, afirmen els propietaris
Els propietaris exposen que el creixement demogràfic ha portat una “pressió creixent” sobre la demanda d’habitatges disponibles, que el parc de lloguer no ha pogut absorbir i per tant, s’han generat “disfuncions evidents”. Tenint en compte aquest context, “les polítiques d’habitatge no poden limitar-se a mesures de control de preus i prolongació de règims especials sense abordar les causes estructurals que condicionen l’oferta”. Alhora, reivindiquen que prop del 80% dels contractes vigents presenten rendes mensuals que oscil·len entre els 500 i els 1000 euros, és a dir, entre 6 i 10 euros el metre quadrat. Per això demanen distingir els preus dels portals immobiliaris dels “reals dels contractes vigents”, ja que creuen que es dona una “distorsió significativa entre el discurs basat en preus de portal i la situació efectiva del mercat”.
L’API també creu que els increments que autoritzaria la proposta del Govern no tenen en compte “l’evolució real dels costos associats a la propietat i al manteniment dels immobles”, que afirmen que han augmentat de manera significativa els darrers anys. Així, adverteixen que limitar els increments de renda afecta la qualitat del parc immobiliari ja que si els ingressos no permeten cobrir les despeses de conservació, rehabilitació i millora, aquestes s’ajornen i deriva en un envelliment del parc.
Tampoc agrada que els ajustos permesos estiguin condicionats a la signatura de contractes de llarga durada, ja que creuen que introdueix una “rigidesa excessiva al mercat” i comporta un increment del risc del propietari a més de desincentivar la posada de nous habitatges al mercat de lloguer, especialment en el cas dels petits propietaris. Per això creuen que caldrien “mecanismes d’estímul positiu” orientades a incrementar l’oferta.
INSEGURETAT JURÍDICA
El comunicat de l’APBI també apunta a “la inseguretat jurídica i l’augment del risc percebut pels inversors”, que diuen que dificulta l’atracció de capital, tant local com extern, “necessari per incrementar l’oferta d’habitatge i modernitzar el parc existent”.
Alhora, parlen d’una “dualització progressiva del mercat de lloguer”, amb un segment d’habitatges amb rendes molt per sota dels valors de mercat, i d’altres, amb preus elevats i una alta rotació, destinats principalment a nous residents.
Des del punt de vista econòmic consideren que aquestes dinàmiques generen un “efecte acumulatiu negatiu”, amb menys oferta disponible, menor inversió i deteriorament del mercat. Un conjunt d’efectes que “contradiuen els objectius declarats de facilitar l’accés a l’habitatge i reduir la pressió sobre els preus”, a més de posar traves al mercat laboral i a la competitivitat econòmica del país.
FUNCIÓ SOCIAL
Un altre dels aspectes que assenyalen és la funció social, que remarquen que ha de ser compartida entre Estat i societat. Per tant, comparteixen que l’Estat garanteixi una xarxa de seguretat efectiva per a les persones i famílies en dificultats reals, però troben que “no és just ni sostenible” que aquesta responsabilitat col·lectiva es traslladi “de manera gairebé exclusiva” als propietaris d’habitatges de lloguer. Apunten que les propostes en curs tendeixen a convertir els propietaris en “proveïdors forçosos de política social”.
L’APBI reitera que l’enfocament parcial ignora els esforços continuats realitzats pel sectors per mantenir una oferta estable, amb rendes moderades i llogaters de llarg recorregut i afirmen que carregar encara més el pes de la xarxa de seguretat sobre aquests particulars “no només és injust, sinó que acaba sent contraproduent”. D’aquesta manera defensen un model en què les ajudes al lloguer siguin “directes, transparents i finançades col·lectivament” i reclamen que les modificacions futures del marc normatiu tinguin en compte el diagnòstic global per avançar cap a un model d’habitatge “equilibrat i funcional”, que protegeixi els vulnerables però que també preservi “la seguretat jurídica, fomenti la inversió i permeti la renovació i ampliació del parc de lloguer”.
El comunicat es clou mostrant preocupació pel fet que l’administració hagi fet “cas omís o prestat poca atenció als clars senyals” d’un elevat creixement demogràfic any rere any proporcionades pel departament d’estadística, acompanyats d’una més que evident inexistència de construcció de pisos de lloguer. “Perllongar indefinidament la intervenció no és la solució i corre el risc d’accentuar els problemes estructurals que es pretenen mitigar”.
Per tot plegat reclamen una revisió profunda de la proposta del Govern, posposant la seva aprovació imminent, amb l’objectiu d’avançar cap a un mercat del lloguer “equilibrat, sostenible i funcional, en benefici del conjunt del país”.