Assessors legals de potencials residents passius clamen contra les traves i la inseguretat jurídica

Advocats i gestors lamenten la dificultats per trobar cites prèvies i temen que l’administració està alentint el procés per tal que els interessats s’hagin d’acollir al futur règim, més ‘car’: “Hi ha un afany recaptatori”

Els assessors tenen dificultats per poder guia els residents passius. ARXIU

Assessors de potencials residents passius o de residents que ja ho són però necessiten renovar condicions o regularitzar la seva situació parcialment clamen contra les traves i la inseguretat jurídica que al seu parer evidencia l’administració andorrana. “La imatge de país que Andorra està donant és molt dolenta. I estem parlant de ciutadans que deixen molts diners. I a qui se’ls ha d’explicar les coses clares i pel seu nom”, indiquen alguns dels afectats. Advocats i gestors lamenten la dificultats per trobar cites prèvies i temen que l’administració està alentint el procés per tal que els interessats s’hagin d’acollir al futur règim, més ‘car’: “Hi ha un afany recaptatori.”

Hi ha, s’ha apuntat ja, dues qüestions en paral·lel. D’una banda, hi ha una dificultat de recursos humans. Normalment hi ha dues persones que, a Immigració, tracten la qüestió dels residents passius. Una d’elles, segons les fonts, està ara de baixa, aparentment, i això fa que s’hagin dilatat les cites prèvies que s’atorguen, amb el risc que documents que necessiten els potencials residents passius acabin caducant. Perquè com han recordat els assessors consultats, qüestions com les certificacions d’antecedents penals tenen una caducitat evident. I si no poden ser emprats en el seu termini, s’han d’aconseguir de nou, amb el maldecap que suposa per l’interessat.

Hi ha la sensació, també, que s’està dilatant tot plegat per tal que aquests potencials residents passius s’hagin d’acollir al nou règim, sobretot en matèria dinerària. “Però és una qüestió que no afecta, el fet que es passi l’exigència d’una inversió fins a 800.000 euros. Hi ha molts d’aquests residents, la majoria, que acaben adquirint xalets o apartaments que superen el milió d’euros o molt més”, han indicat les fonts, que han explicat que el que no pot ser es que es pugui dir que cal fer un dipòsit i que una part del mateix va a fons perdut. “Un dipòsit no és a fons perdut en cap part. Un dipòsit el recuperes quan escau si has complert allò sol·licitat. Si hi ha una part a fons perdut, estem parlant d’un tribut. I les coses s’han de dir pel seu nom.”

En general, entre aquests assessors legals hi ha la sensació que “no se sap explicar des de l’administració per on es va” i els canvis sobtats o les interpretacions fins i tot no escrites generen “una inseguretat jurídica brutal”. Recorden les fonts que els residents passius són, al capdavall, un col·lectiu molt reduït però que sol fer grans aportacions especialment econòmiques, i que “caldria fer una col·lecta d’aquest tipus de resident com passa a Suïssa”. El fet que ara hi hagi dificultat, per factors humans i per raons de dilatació política, per dir-ho així, per obtenir cites prèvies dificulta l’arribada d’aquest tipus de passius, a qui en alguns casos també es veuen afectats pels controls ‘entry/exit’, que "no només implica temporers. Pensi en una persona britànica que pretén ser resident passiu i ha de venir a fer algunes gestions a Andorra. Si no hi ha un escenari clar, tot esdevé molt caòtic”, han indicat les fonts.