Els darrers dies s’han estat recollint firmes per tal de poder impulsar el recurs col·lectiu que aquest dimarts al vespre es va presentar en una reunió força nombrosa. Cert és que hi ha propietaris o afectats pels canvis urbanístics que han fet recursos a títol individual, i després s’han adherit o no a l’acció general. En tot cas, aquest dijous s’esgota el termini per fer el recurs davant la CTU, un mes després que la corporació aprovés la revisió del pla d’urbanisme (POUPO), que els recurrents consideren que vulneren el dret a la propietat privada i el principi de no reatroactivitat de normes restrictives i la prohibició de l’arbitrarietat.
El portaveu del col·lectiu, Josep Maria Riba, ha explicat que la reunió “va anar molt bé” i que va ajudar a resoldre dubtes. Finalment, el recurs ha reunit 47 signatures que representen, en algun cas, societats que tenen un volum important de terreny i, en tot cas, diverses persones més implicades o afectades. “Estem molt contents de les persones que s’han adherit al recurs”, ha manifestat un Riba que ha deixat clar que “no estem contents” de com ha quedat el POUPO i les implicacions que suposa. “El que pretenem per sobre de tot és que se’ns escolti”, ha insistit Riba, que ha preferit no entrar, per ara, en el fons tècnic de la qüestió.
GREUGES
En tot cas, el recurs, d’una dotzena de pàgines, es divideix fonamentalment en greuges de caràcter formal i greuges de caràcter material. Entre els primers se cita, per exemple, que la LOGTU només permet revisions excepcionals per causes d’interès públic degudament justificades, validables pel Govern, i que no hi ha informes tècnics objectius o d’estudis de càrrega que acreditin aquesta necessitat.
“Estem molt contents de les persones que s’han adherit al recurs”, ha manifestat un Riba que ha deixat clar que “no estem contents” de com ha quedat el POUPO i les implicacions que suposa. “El que pretenem per sobre de tot és que se’ns escolti”
També es lamenta que la revisió introdueix una transformació urbanística que ja hauria d’haver estat considerada en revisions ordinàries, generant inseguretat jurídica. Un altre element relatiu als greuges de caràcter formal és el que té a veure amb la suspensió o modificació de llicències. En aquest sentit es considera que la revisió altera condicions urbanístiques sense respectar el principi de confiança legítima, afectant drets consolidats o expectatives legítimes, i que la vulneració del principi de seguretat jurídica i dels requisits de motivació.
Quant a elements a assenyalar, n’hi ha molts més en l’àmbit de les qüestions materials que es detecten. Així per exemple, es posa de manifest la pèrdua de la classificació de sòl urbà consolidat. I és que s’alerta d’una reclassificació injustificada de terrenys consolidats per urbanització i edificació i es posa en relleu que la degradació del sòl consolida un règim de càrregues i obligacions improcedent, contrari al principi d’equidistribució de beneficis i càrregues. I es conclou que la revisió és arbitrària, discriminatòria i contrària al dret dels propietaris.
Més qüestions: la pèrdua d’edificabilitat. En aquest marc es considera que el comú fa una interpretació errònia de la LOGTU, ignorant la garantia d’aprofitament urbanístic prevista a la llei. S’indica que els propietaris que ja havien patrimonialitzat el seu aprofitament no poden veure reduïts els seus drets i es considera que es vulneren acords de plans parcials i garanties derivades de planejament aprovat.
També es fa referència a la parcela mínima i la inclusió de verds privats, i a la vulneració del dret a edificar. En relació a aquestes consideracions es fa referència a la modificació de parcel·la mínima i inclusió de verds privats sense motivació jurídica i es ve a dir que parlar de forma genèrica de ‘filosofia del POUP’ ni és una justificació suficient ni és conforme a dret. També es denuncia que la revisió transforma terrenys urbanitzables en solars de facto no urbanitzables, imposant requisits impossibles de complir i s’alerta que es vulneren articles clau de la LOGTU i del Reglament urbanístic, que no permeten qualificar sòl privat com a no urbanitzable a no ser que es detecti un risc natural.