Durant la trobada del patronat s’ha constatat la “gairebé finalització de la primera fase d’obres, centrada en els treballs d’excavació, l’enderroc de l’edifici existent i el sosteniment de murs, així com en l’estabilització del terreny”. Aquesta fase –iniciada el juny de 2025– culminarà durant la segona quinzena d’aquest mes de febrer, “complint el calendari previst i deixant el solar preparat per a l’inici de la construcció de l’edifici”. En aquest sentit, el patronat també ha aprovat l’adjudicació de la segona fase dels treballs a l’empresa LOCUB, S. A., que assumirà la construcció dels futurs habitatges.
Aquesta nova etapa se centrarà en l’aixecament de tres blocs residencials situats a l’entrada de la parròquia, que acolliran 54 pisos amb serveis. Pisos d’una o dues habitacions i amb una superfície aproximada de 50 metres quadrats cadascun. El complex inclourà igualment un centre de dia amb capacitat per a una trentena de persones, la qual cosa permetrà ampliar l’oferta de recursos per a l’atenció a la gent gran. “El projecte”, indica el comú, “respon a la necessitat creixent d’oferir alternatives residencials adaptades a les persones grans que permetin mantenir l’autonomia personal en un entorn segur, accessible i amb serveis de suport, alhora que afavoreixen l’arrelament a la comunitat”. La seva ubicació a l’entrada de Sant Julià de Lòria contribuirà, a més, a “ordenar aquesta zona de la parròquia, integrant un equipament de clara vocació social dins el teixit urbà”. Segons el calendari actual, les obres dels habitatges haurien de quedar enllestides el gener de 2028, amb la previsió que els pisos amb serveis i el centre de dia puguin entrar en funcionament el maig de 2028.
La construcció dels pisos amb serveis és fruit d’un model de col·laboració publicoprivada que ha permès “sumar esforços institucionals i de la societat civil”. La Fundació Laurus està integrada pel Govern d’Andorra, el Comú de Sant Julià de Lòria, els hereus de Climent Riera i Cusí, els hereus de Montserrat Marfany, els marmessors de María Duró, la Fundació Reig, la Fundació Bomosa, la Creu Roja i un membre fundador anònim que va fer una aportació altruista que va permetre completar els recursos que faltaven per garantir el desenvolupament i futur funcionament d’aquest equipament. Aquest treball conjunt ha estat clau per “fer possible un projecte d’aquesta envergadura, alineat amb les polítiques públiques d’atenció a les persones i de cohesió social”.