Aquesta aposta pel quilòmetre zero ha quedat plasmada, precisament, a Pas a pas, la peça itinerant de les joves companyies andorranes JoDansa i Jocand, que aquesta tarda ha convertit els carrers de Sant Julià en un escenari viu. Des de la plaça de la Germandat, el recorregut de 30 minuts ha jugat amb el mobiliari urbà i la proximitat amb l’espectador, una declaració d’intencions que connecta amb les paraules de Casero sobre el paper de les companyies de casa: sumar, no abaixar el llistó i dialogar de tu a tu amb propostes consolidades de fora.
Segons Areny, el bon temps i la coincidència amb altres iniciatives com l’Andart han contribuït al repunt d’assistència: “Ha estat un binomi molt positiu; ens hem beneficiat mútuament”. La consellera també remarca que el model de creixement del Festac és coral: de l’embrionari impuls del sector professional que va trucar a la porta del comú a l’actual xarxa de complicitats institucionals, “cadascú aportant el seu granet de sorra”.
FORAT I L’ACTITUD, ENTRE ELS MÉS CELEBRATS
Pel que fa a la programació, l’organització en fa un balanç molt positiu: una selecció pensada per al públic familiar sense oblidar els adults, i títols que han destacat per l’afluència i la resposta del públic. Entre els més celebrats, Forat, que va tancar el dissabte al vespre “amb molt d’èxit”, i L’Actitud, que ha emocionat el migdia de diumenge.
Mirant endavant, el Festac vol créixer arrelant-se: Areny aspira a “arribar com a mínim a una desena edició”, mentre que Casero vol continuar sumant col·laboradors -del sector públic i privat- i mantenir l’ADN de festival de carrer, proper i participatiu. “Som un equip petit, però molt compromès”, explica Casero. “Durant el festival ens veus corrent amunt i avall, tots fent una mica de tot. Aquesta és la clau: el Festac no és només programació, és una actitud compartida. Si seguim així, el festival encara té molt camí per recórrer.”