Sant Julià havia aprovat el 30 de gener del 2025 la suspensió de les llicències d’obres en terrenys privats en el marc de la revisió del pla d’urbanisme i en un context nacional d’intentar frenar un creixement urbanístic “desbocat”, tal com ha recordat el cònsol aquest dimecres. Tenint en compte que els treballs de revisió del POUP encara no s’han enllestit, la corporació ha optat per allargar aquesta suspensió durant un any i mig, termini que hauria de ser suficient completar la tasca.
“El calendari amb què treballem és que l’aprovació provisional es pugui dur a terme cap a la tardor d’aquest any i que l’aprovació definitiva sigui a la tardor del 2027”, ha detallat Cairat.
Des de la minoria, el conseller d’UL, Josep Majoral, ha donat suport a la mesura perquè “som conscients de la necessitat de la parròquia i del país de regular el creixement urbanístic”, però ha fet dues peticions: poder participar de la comissió que s’encarregui dels treballs de revisió del POUP i que el comú apliqui la màxima celeritat possible perquè “tot i ser conscients que cal regular, no deixa d’haver-hi certa incertesa per part dels particulars de la parròquia”.
El cònsol ha explicat que per ara s’està fent una tasca preliminar de revisió de documentació gràfica per corregir alguns errors detectats, per tant, “feina de despatx”, però que en la segona fase es preveu treballar “més en detall la filosofia i el fons de la revisió” i per tant, podran participar-hi. De fet, es crearà una taula de treball amb participació ciutadana perquè hi puguin dir la seva associacions, entitats, ciutadans, propietaris, constructors i promotors, ha dit.
Sobre el neguit que puguin tenir alguns propietaris ha indicat que és “perfectament comprensible”, però creu que “també és comprensible que preocupi que el ritme de desenvolupament urbanístic de la parròquia pugui ser superior al ritme de l’administració per abastar i garantir els servies bàsics”. Per això defensa que més que definir la capacitat de càrrega màxima, cal poder tenir en compte “la càrrega òptima” per garantir una qualitat de vida “com a mínim igual o millor de la que tenim avui”.
CENTRE CULTURAL
D’altra banda, la sessió de consell celebrada aquest dimecres també ha donat llum verda a un suplement de crèdit d’1.381.378,38 euros per finançar la fase 4 de les obres de reconstrucció del centre cultural. Tal com ha detallat el conseller de Finances, Joan Malea, els diners serviran per fer front a treballs que inicialment no s’havien previst però que posteriorment, s’ha detectat elements en els quals cal actuar, com canvis de finestres i tancaments, millores en instal·lacions elèctriques, d’aigua, climatització i ventilació o una nova distribució dels camerinos per millorar l’accessibilitat.
En la mateixa sessió s’han adjudicat les obres d’aquesta quarta fase, que les executarà Cevalls, la mateixa empresa que ja feia els treballs, i tindran un cost de 2.381.378,38 euros. Així, tal com s’ha recordat, el cost global de la reconstrucció del Centre Cultural arribarà als 14 milions, 7,5 dels quals coberts per les assegurances.
Vista la situació, amb un edifici de més de trenta anys i que necessitava certes reformes, independentment de l’incendi, “la lectura que en fem és que acabarem tenint un edifici plenament funcional, íntegrament reformat i modernitzat per uns 6,5 milions que s’han repartit al llarg de tres exercicis”. Un import que segons Cairat “segurament és inferior al que ens hauria costat fer-ho tot de nou”.
Des de la minoria també s’ha donat suport al suplement de crèdit, i és que Majoral ha reconegut que aquest tipus d’obres acumulen imprevistos. “No és una obra convencional i és causada per un incendi. El fum és corrosiu i amb el temps, van sortint defectes imprevistos que s’han de solucionar”, ha explicat, desitjant que l’equipament pugui reobrir al més aviat possible.
Sobre l’afectació d’aquesta obra sobre les finances del comú, Cerni Cairat ha indicat que la previsió és que es pugui finançar amb tresoreria, però si fes falta, es disposa de pòlisses de crèdit que es podrien activar, tenint en compte que també hi ha altres inversions importants en marxa com l’adquisició de l’hotel Pol, la compra de CATSA o l’aportació pels pisos per a gent gran.
RECORD PER A JOAN PUJAL
La sessió de consell de comú ha començat amb un minut de silenci en record de l’excònsol lauredià i exconseller general, Joan Pujal, que va morir aquest dimarts als 87 anys. Abans d’acabar la sessió, Cairat ha volgut tenir unes paraules de record i condol per a la família i als amics. En aquest sentit, ha recordat la “tasca i estima per la parròquia”, que va exercir en dos mandats, el primer marcat pels aiguats, i el segon, amb fites com la construcció de l’edifici administratiu del Molí o l’adquisició del terreny del Prat Gran.
Igualment, ha anunciat que es decretarà un dia de dol coincidint amb el funeral, que encara no té data. Amb tot, avui les banderes exteriors dels edificis onegen a mig pal i les interiors porten crespó negre.