Sant Julià assumirà sis milions més de deute de Naturland per mirar de posar en solfa el parc

La societat transformarà en accions en favor del comú els diners injectats els darrers anys per la corporació en “un pas necessari” perquè Camprabassa pugui sortir al mercat a buscar inversió privada

Una de les atraccions de 'darrera generació' a Naturland. NATURLAND

El comú de Sant Julià assumirà sis milions d’euros més del deute de Naturland. O, dit de forma més casolana encara, la corporació perdonarà a la societat -Camprabassa- que explota bona part de la Rabassa laurediana els diners que li ha prestat els darrers anys. I els transformarà en més accions d’una empresa que no acaba d’arrencar ni poc ni molt però que de restaurar el patrimoni net, per ara en negatiu, com a “pas necessari” per poder intentar cercar inversió privada i poder afrontar les actuacions que es consideren clau en el pla director que es creu que ha de treure de pena el ‘parc temàtic’ lauredià. 

L’operació ja s’hauria anunciat al consell d’administració de Camprabassa, de fet, a aquest nivell, ja s’hauria aprovat. Ara cal passar altres ‘filtres’: des del plenari del comú a l’assemblea d’accionistes de la societat, molt majoritàriament controlada per la pròpia corporació però que també té altres petits socis que, com a mínim, han de ser informats de la situació. Malgrat que l’actual majoria comunal de Desperta Lauredià era molt agnòstica respecte del projecte de Naturland, ara mateix, segons les fonts consultades, la capitalització del deute de la societat seria el mal menor. Això sí, es planteja gairebé com un caixa o faixa.

Malgrat que l’actual majoria comunal de Desperta Lauredià era molt agnòstica respecte del projecte de Naturland, ara mateix, segons les fonts consultades, la capitalització del deute de la societat seria el mal menor

Restituir el el patrimoni de la societat, actualment en xifres vermelles, és pràcticament una obligació legal, una qüestió normativa. I el que els assessors financers amb els quals ha consultat tant Camprabassa com el comú de Sant Julià haurien recomanat. No és res de desconegut. Aquesta mateixa operació, que en certa manera el que suposa és convertir l’endeutament en accions, ja s’havia fet el 2015 i el 2021. En aquelles dues dates es van absorbir diners prestats amb anterioritat. Ara passa el mateix amb els préstecs avalats pel comú des del 2020. Segons les fonts són uns sis milions d’euros. 

“És un pas necessari per poder resoldre la situació financera de la societat”, han indicat les fonts consultades, que han assegurat que quan Camprabassa tingui solucionada la qüestió comptable i la financera podrà centrar-se en la implementació definitiva del pla director, que estableix la necessitat de noves inversions en estructures noves. Restituït el patrimoni net es podrà sortir al mercat a intentar captar capital privat per poder fer front a dites inversions. No està clar ara mateix si realment Naturland genera interès o no. 

L'Airtrekk ja fa temps que s'ha consolidat com un dels atractius del parc.

Segons les fonts consultades, l’objectiu de les noves propostes que s’implementin al parc lauredià seria aconseguir fer créixer la facturació entre un 15 i un 20% més respecte del que és ara. Els experts consideren que incrementant els ingressos de l’ordre indicat i, és clar, controlant les despeses per tal que no es disparin, el parc podria ser autosuficient. I, ara per ara, “la primera opció del comú és aquesta”, han indicat les fonts coneixedores de la situació. Ara bé, és la primera opció i, gairebé, l’última. Perquè no hi ha cinquanta mil solucions i Desperta Laurèdia no creia en Naturland. 

L’objectiu de les noves propostes que s’implementin al parc lauredià seria aconseguir fer créixer la facturació entre un 15 i un 20% més respecte del que és ara

Almenys no en el model que s’està acabant d’exprimir per intentar salvar la societat. Però la majoria liderada per Cerni Cairat i Sofia Cortesao també han acabat assumit que tancar Naturland, que probablement era l’alternativa que més de gust en teoria li venia, “té uns costos” que actualment serien inassumibles tant per la societat com per al comú. Quins costos? Camprabassa hauria de retornar igualment el deute, hauria d’abonar les liquidacions del personal que s’hagués d’acomiadar, i caldria afrontar les despeses de restituir el terreny al seu estat inicial.

Per això que, de moment, i salvat que toqui la loteria o hi hagi un daltabaix que per ara no es planteja, el comú “intentarà fins al final que la societat funcioni”. Suposadament està a prop del bon funcionament. Però fa tant que s’hi està a prop que caldrà veure la reacció dels administrats. La digestió d’haver-se de ‘menjar’ sis milions d’euros més pot ser realment molt complexa. Vaja, que la situació es pot acabar indigestant.