Joan Pujal, de qui encara no està clar quan se’n podrà fer la vetlla i la cerimònia exequial de comiat, va ser elegit cònsol major per primera vegada el 1982 i va ocupar el càrrec un any, acompanyat d’Albert Pintat com a cònsol menor. Durant aquell mandat Pujal va haver d’afrontar una de les situacions més complicades amb què pot trobar-se un mandatari: els aiguats del 1982. Posteriorment, sense oposició ni llista adversària, va ser escollit cònsol de Sant Julià sota les sigles d’Unió Laurediana el 1999 formant tàndem amb Agustí Marfany i va comandar el comú durant el mandat que va anar de l’1 de gener del 2000 al 31 de desembre del 2003. No va optar a la reelecció per decisió pròpia i el va succeir Josep Pintat Forné.
Pujal, recordaven aquesta tarda fonts consultades, era un home “molt recte”. Un polític com els d’abans. Per allò no tan bo però, sobretot, per allò bo de veritat: “Horaris estrictes, reunions serioses”, han remarcat les fonts, que també han deixat clar que es trobava molt més còmode al sector privat, a l’empresa que va enlairar del tot les tres últimes dècades del segle passat després d’agafar el timó de Construccions Pujal de mans del seu pare, Joan Pujal Faus, el 1956.
Germà d’un lauredià ‘encampadaneïtzat’ com Enric Pujal, que va ser ministre en diverses ocasions -essent un dels rostres amables del govern Forné- i cònsol d’Encamp a banda de president del PLA-, Joan Pujal, que popularment era conegut a Sant Julià com ‘el pageset del puro’, perquè durant molts anys lluïa normalment un cigar a la boca en moltes ocasions, havia estat conseller general de l’abril del 1992 al desembre del 1993.
Des del comú, a través d’una publicació a les xarxes socials, s’ha destacat que la seva trajectòria política i el seu compromís han deixat una “empremta profunda” entre els lauredians i que la seva implicació institucional i la contribució al desenvolupament de la parròquia seran recordats “amb respecte i agraïment”.