L’impulsor, que és jugador de futbol sala, evidencia que els residents a la Massana no disposen de “cap altra opció” de centre esportiu que no sigui Anyós Park. “Has de pagar la quota d’Anyós o bé pujar al comunal d’Ordino, que té una llista d’espera llarga i, com és lògic, es prioritzen els residents a Ordino”. “La resta de parròquies sí que tenen aquesta opció; els ciutadans tenen ofertes amb preus accessibles”, afegeix. Pinto explica que ell mateix va pagar un abonament d’Anyós Park durant uns anys, anys en què “no tenia cap càrrega econòmica més enllà de les despeses del dia a dia”.
Però, és clar, la vida avança i aquest jove criat al Pas de la Casa va haver de començar a pagar una hipoteca, fet que va dur-lo a veure “el que costa viure a Andorra”. En aquest punt, doncs, va prendre la decisió de donar-se de baixa d’Anyós Park. I ara, la situació s’ha capgirat: “Vull entrenar, però visc a la Massana i treballo a Andorra la Vella. Quan surto de la feina, he de tornar a casa per treure a passejar el gos i, si vull entrenar, he de tornar a baixar a la vall central”. Una amiga seva –explica– viu a Arinsal i cada matí, abans de baixar a Andorra la Vella a treballar, se’n va fins a Ordino. Alguns massanencs fan filigranes per poder exercitar el cos a un preu raonable.
“Si no se n’ha fet un fins ara, és que hi deu haver un motiu de pes. No crec que sigui la primera persona que ho demana”, apunta Pinto: “I no vull dir que la culpa sigui d’Anyós Park. Ells fan la seva feina”
La manca d’un centre comunal esportiu complica, doncs, la conciliació del dia a dia. Si és que, és clar, no es vol sucumbir als preus d’Anyós Park: “Estava molt content allà, però no entenc per què no podem disposar d’un centre comunal esportiu com passa a totes les altres parròquies. Un complex amb preus assequibles. La quota més econòmica d’Anyós Park és l’anual, que la pagués de cop. Va ser l’opció que vaig triar jo: 995 euros. Després, a mesura que redueixes els terminis de permanència, es va encarint el preu. Ara crec que l’anual l’han augmentat a 1.070 euros. Són uns 90 euros mensuals”. Pinto, ara, segueix l’entrenament a casa, a excepció dels dies que pot fer exercici al gimnàs del camp de la FAF a la parròquia.
La petició de Pinto continua activa a Change.org per anar acumulant més adhesions: “Els dos primers dies vaig recollir 140 signatures, però després es va parar tot bastant. Trobo, però, que està bastant bé per la poca difusió que n’he fet. Ho he passat per dos grups de WhatsApp i poca cosa més. Si em mogués una mica més o si imprimís paperetes, crec que trobaria més adhesions. Moltíssima gent pensa que necessitem un centre comunal, que cal fer alguna cosa. No estic sol. Si aconsegueixo entre 300 i 500 signatures, ja podria fer un pas, presentar la petició”. Pinto és coneixedor de la pressió que exerceix Anyós Park per mantenir el monopoli del ‘fitness’: “Sé que tenen molta influència dins del comú, que és ‘vox populi’. Ara bé, no crec que l’obertura d’un centre comunal afectés molt el seu negoci perquè tenen un tipus de clientela que no busca el mateix. Anyós Park s’enfoca a un client que busca més exclusivitat”.
De moment, no ha tingut cap retorn del comú. “No crec que es moguin. Hauria de tenir més signatures per pressionar. No crec que s’immutin gaire. Potser durant la campanya electoral…”. Admet, però, que aixecar un centre comunal esportiu és un projecte costós: “Cal buscar un terreny, construir… I el material és molt car també. No és tan fàcil”. No li consta, d’altra banda, que anteriorment hi hagi hagut un projecte en aquesta línia. Només recorda un moviment llunyà per obrir un gimnàs a l’Aldosa, però “no va funcionar perquè no era el millor lloc”. “Un centre comunal ha d’estar en un punt cèntric de la parròquia perquè hi puguin accedir els més petits o la gent gran. Cal mirar totes aquestes coses”. Actualment, les criatures que fan natació a la Massana han d’anar a les instal·lacions de l’Escola Andorrana, amplia, però “la piscina és molt petita i han de fer esforços per poder encabir totes les classes”.
El que defensa, en definitiva, Pinto és el dret dels massanencs a disposar d’un equipament públic com tenen les altres parròquies: “Amb el que paguem a la Massana, hauríem de poder tenir aquesta opció. El comú hauria d’invertir en alguna cosa així, tot i que sé que es tracta d’una despesa molt gran. La inversió és seriosa, en soc conscient”. De fet, si no és viable, l’impulsor demana, també, “seure i que ens expliquen per què no es pot fer”. L’activitat física –diu, finalment– és “molt important per a la salut” i cal oferir a la població “un recurs”. “Jo, ara, puc agafar el meu cotxe per desplaçar-me a un altre centre, però la gent gran o els més petits no poden, no tenen aquesta facilitat, i es queden sense poder fer res per manca d’aquesta opció”, tanca.
Comentaris (8)