La màquina d’ultrasons, en marxa per alliberar d’algues la llacuna del parc de l’Ossa

El comú la va instal·lar fa dues setmanes i s’espera que en uns dos mesos, a mitjans d’agost, es vegin els resultats, al mateix temps que ja s’ha solucionat el problema que hi havia amb els camins interns dins l’espai lúdic que s’enfangaven quan plovia

La llacuna, encara colonitzada per les algues, a l'espera que els ultrasons facin la feina. G.P.

El comú d’Encamp confia que a mitjans d’agost o, a tot tardar, a finals d’estiu, la llacuna del parc de l’Ossa tingui l’estat que s’esperava en el projecte inicial. Per aconseguir-ho, cal deixar fer la feina a la màquina d’ultrasons instal·lada ara fa un parell de setmanes i que, justament ha de servir per eliminar l’alga que ha provocat la imatge actual. Serà el darrer dels detalls a corregir a l’espai lúdic. En les darreres setmanes també s’han completat petites obres, com ara empedrar un camí i fer un altre totalment de fusta per evitar que, quan plogui, es converteixin en una de fang.

D’aquesta forma, s’han anat corregint els defectes detectats en el seu dia en el parc. Un dels més visibles era, justament, la llacuna. El fet d’alimentar-la amb aigua del riu ha acabat generant un efecte indesitjat: la proliferació d’una alga que ha colonitzat l’espai. I la imatge, certament, queda lluny de ser agradable.

La solució, però, ja s’ha trobat: un aparell d’ultrasons. Amb aquesta màquina es podrà eliminar les algues. Va costar 16.000 euros i, ara, fa un parell de setmanes que s’ha posat en marxa. “Trigarà uns dos mesos perquè puguem veure els resultats”, ha indicat el cònsol menor, Xavi Fernández. Per tant, s’espera que un cop s’hagi donat prou temps, les algues desapareixeran.

La passarel·la de fusta, ja sense espais de gespa.

De fet, Fernández posa en relleu que, amb l’arribada del bon temps, la resta de plans han funcionat com s’esperaven. “A la llacuna han crescut totes les plantes i herbes que sí que volem”, ha indicat. Per tant, “només falta que s’elimini l’alga”.

Paral·lelament, també s’han millorat els camins interns al parc que generaven problemes quan plovia. Concretament, el que connecta el bar amb el carrer de la Molina i el que va cap a la passarel·la de la Mola. El primer era de franges de granit. El segon, de taules de fusta. Entre els elements havia de créixer gespa, però el fet que siguin molt transitats no ho permet i, quan cau aigua, s’enfangaven.

El camí, ara tot de granit.

La solució ha estat més pràctica en aquest cas. Així, s’ha posat un camí tant de granit com de fusta complet. D’aquesta forma, quan plou ja no hi ha cap problema.