El text ja es troba ara en mans de la comissió legislativa que ha d’analitzar les esmenes presentades. Un dels punts clau rau en el fet que, a partir de la seva entrada en vigor, la llei suposarà que “quan una persona vol modificar la parròquia de residència ha de presentar la sol·licitud al comú de la parròquia de destí i, aquest darrer comunicarà el tràmit al comú de la parròquia d’origen perquè formalitzi la baixa”. I això, s’indica, es farà “a partir del moment en què els comuns disposin de l’eina informàtica que permeti la necessària interoperativitat entre administracions”. El text original, però, no marca cap termini concret i, fins llavors, caldrà continuar aportant un certificat de baixa per inscriure’s a la nova parròquia de residència”.
Això canviarà. Hi ha dos grups que han presentat esmenes amb la idea de fixar un temps màxim perquè aquesta eina informàtica es tingui en marxa. Demòcrates proposa nou mesos. Concòrdia, dotze. Per tant, a manca de si es negocia un termini diferent per acontentar les dues formacions, tot fa pensar que, sigui quin sigui, la llei definitiva acabarà urgint els comuns perquè tinguin aquest instrument. De fet, Concòrdia apunta que, si això no és possible en l’any proposat, igualment entrarà en vigor aquesta obligació “fent necessària la comunicació alternativa que correspongui entre comuns”.
En total, els grups han fet 9 esmenes al text. Tres, per part de Concòrdia i cinc des de Demòcrates. La formació que dona suport a Govern redueix de forma significativa les dades que s’hauran d’aportar a l’hora de fer la inscripció al cens: només caldrà donar el domicili, el número d’identificació administrativa, la data d’alta i la de baixa a l’anterior parròquia. La resta d’informació, s’entén, la pot aconseguir l’administració via l’accés a altres registres.
Pel que fa a Andorra Endavant, també ha presentat una esmena. En aquest cas, es vol reduir les sancions proposades al text. La proposició comunal estableix multes d’entre 300 i 15.000 euros. La formació que lidera Carine Montaner les vol baixar a entre 150 i 750 euros. Consideren que els proposats són “valors massa elevats, criteri que pot ocasionar un greu problema perquè els ciutadans conservin el seu poder adquisitiu”.
Comentaris