Encamp s’ha convertit en el primer comú que aprova definitivament el seu estudi de capacitat de càrrega, després d’obtenir a principis de juny el vistiplau preceptiu del Govern. El document, elaborat arran de l’obligació fixada el 2023 perquè totes les parròquies disposessin d’aquesta eina de planificació, conclou que no existeix cap “coll d’ampolla” en els principals serveis i infraestructures, ni en la situació actual ni en la projecció dels pròxims deu anys.
La cònsol major, Laura Mas, ha defensat que l’estudi “no és només una fotografia del present”, sinó una eina que permetrà prendre decisions urbanístiques i de planificació amb més informació. “No hem de pensar que aquest resultat és fruit de la casualitat, sinó de molts anys de planificació, manteniment d’infraestructures, inversions sostingudes i seguiment constant per part del departament tècnic”, ha afirmat.
En aquest sentit, la cònsol ha subratllat que la parròquia no haurà d’introduir modificacions al POUP perquè els indicadors analitzats — aigua potable, energia, mobilitat, aigües residuals, residus, gestió de terres i equipaments públics — acrediten capacitat suficient per absorbir el creixement demogràfic previst.
“No hem de pensar que aquest resultat és fruit de la casualitat, sinó de molts anys de planificació, manteniment d’infraestructures, inversions sostingudes i seguiment constant per part del departament tècnic”, ha afirmat (Laura Mas)
Per justificar aquestes conclusions, Mas ha destacat el volum d’inversions sostingudes dels darrers anys en els principals sistemes i serveis de la parròquia. En l’àmbit de l’aigua potable, el comú ha destinat prop d’1,5 milions d’euros entre el 2006 i el 2023 a noves captacions, dipòsits, millores de xarxa i sistemes de detecció de fuites. També ha subratllat les actuacions en energia, amb la substitució d’enllumenat per LED, instal·lació de plaques fotovoltaiques i renovació de sistemes de calefacció, que han permès reduir aproximadament un 30% el consum energètic comunal.
Pel que fa a la mobilitat, l’estudi identifica aquest àmbit com un dels principals reptes de futur, tot i les mesures ja impulsades com el transport a demanda o l’ampliació de places d’aparcament. En paral·lel, el document constata que no hi ha limitacions en aigües residuals, residus ni gestió de terres, amb el paper destacat de l’abocador de Beixalís, que preveu una ampliació amb 367.000 metres cúbics addicionals. També es posa en relleu la política d’equipaments públics, amb projectes com el Parc de l’Ossa, la millora dels centres esportius o la futura residència sociosanitària i el nou casal.
La consellera d’Avancem, Marta Pujol, ha votat a favor de l’estudi perquè considera que aporta “dades objectives” per planificar el desenvolupament de la parròquia, si bé ha advertit que el mateix document reconeix limitacions, com la dificultat de preveure alguns efectes del canvi climàtic o determinats riscos naturals. També ha defensat que hauria estat preferible elaborar una anàlisi global de país en lloc de fer estudis separats per parròquies.
NOVA GESTORA PER IMPULSAR LA REFORMA DELS RECURSOS HUMANS
El consell de comú també ha aprovat el nomenament d’Aroa Gauchia Riba com a relació especial per desenvolupar projectes estratègics de recursos humans. El cònsol menor, Xavier Fernàndez, ha justificat la incorporació perquè el departament de Recursos Humans “està molt absorbit per la gestió administrativa del dia a dia”, fet que dificulta impulsar iniciatives de fons. La nova responsable treballarà en el desenvolupament del reglament de carrera professional, els plans de formació, la carrera vertical, la cultura corporativa, la desconnexió digital, el teletreball o els nous sistemes de compensació, entre d’altres.
La minoria ha denunciat manca d’informació sobre la contractació i ha tornat a alertar d’un possible malestar intern després que més d’un centenar de treballadors hagin adreçat una carta als cònsols reclamant millores laborals
Precisament aquest punt ha centrat bona part del debat polític. La minoria ha denunciat manca d’informació sobre la contractació i ha tornat a alertar d’un possible malestar intern després que més d’un centenar de treballadors hagin adreçat una carta als cònsols reclamant millores laborals.
Fernàndez ha negat que aquesta carta evidenciï un mal ambient laboral i Mas ha recordat que aquest ha estat tradicionalment el canal utilitzat pels empleats per traslladar les seves demandes. Segons ha continuat explicant el cònsol menor, la voluntat del comú és aprovar al setembre els nous reglaments de jornada laboral i de sistemes de compensació, mentre que la carrera professional requerirà més temps perquè s’està desenvolupant conjuntament amb tres comuns més.
SUPERÀVIT DE MÉS DE 3 MILIONS EL PRIMER TRIMESTRE
El consell també ha conegut la liquidació pressupostària del primer trimestre del 2026. A 31 de març, el comú presentava un superàvit provisional de 3,18 milions d’euros, amb uns ingressos de 7,07 milions i una lleugera reducció dels ingressos per impostos directes, atribuïda principalment a la rebaixa de l’impost sobre la construcció.