La idea traslladada per la titular d’Interior, Ester Molné, la presència de la qual havia estat sol·licitada a la reunió de cònsols encara que finalment s’ha excusat, és que la comissió que en part depèn del seu departament acabarà acordant que es puguin usar les càmeres però de manera molt restringida. I que, amb posterioritat, ja es faran els canvis preceptius a la llei de seguretat pública perquè tot encaixi millor. Però els cònsols consideren que ja no poden esperar més.
Els responsables d’Andorra la Vella, Sergi González, i de Sant Julià, Cerni Cairat, han estat els encarregats de traslladar el parer de tots els mandataris comunals després de la reunió mantinguda aquest dimarts al comú de la capital. “Creiem que no podem esperar. És necessari tant per la seguretat dels agents com per la claredat i transparència que donarà a la ciutadania”, ha explicat González.
Justament, González i Cairat comanden dues parròquies que encara no tenen, com Ordino, l’ordinació local aprovada, que aquest és el marc normatiu que sí que entenen que és necessari. Ara bé, avui s’ha agafat el compromís que en els propers consells de comú que celebrin el text tiri endavant perquè l’1 de desembre l’ús de les càmeres pugui ser efectiu.
“La voluntat d’implementar la mesura no és d’augmentar el control de la ciutadania perquè sí. Sinó que en aquells oments que s’escaigui es pugui garantir, primer, la protecció dels agents i també garantir la seguretat dels ciutadans, que tindran proves i documentació gràfica en cas de qualsevol incident”, ha afegit Cairat, deixant clar que “no és un mecanismes previst per anar gravant durant les 24 hores del dia”, sinó que el marc reglamentari ja especifica les condicions i les garanties de protecció de dades i de privacitat s’ha de donar per poder utilitzar les càmeres.
En aquest sentit, confien que al desembre la comissió nacional de videovigilància ja s’hagi pronunciat i validi els reglaments i si s’escau, que el Govern hagi fet els canvis legislatius que consideri. “No podem traspassar segons quines línies però el temps ens apressar i no podem dilatar més aquesta inversió que hem fet els comuns”, ha expressat González, reconeixent que s’ha parlat amb la ministra Molné i que malgrat que hi ha “un compromís de treballar-hi el més aviat possible, nosaltres necessitem avançar”.
Ho han emmarcat també amb el fet que el desembre és un època de molta afluència turística, amb la Puríssima o el Nadal, i per tant, a algunes parròquies “s’afegeix molta pressió en matèria de seguretat”. Així, quan passa alguna cosa, “sovint els agents de circulació són els que actuen de manera més directa i precoç, per això considerem que aquestes eines poden ser positives”, ha apuntat el cònsol lauredià.
I donat els arguments, González i Cairat han reconegut que l’anunci fet aquest dimarts és també una mesura de pressió, “una declaració d’intencions perquè això avanci”. “Volem afegir la pressió necessària perquè aquestes modificacions, si calen i escauen, es faci en la major celeritat possible”, conclòs Cairat.
PREOCUPACIÓ PEL COST DE LA GESTIÓ DELS GATS
Tot i que s’hi han referit molt de passada, Cerni Cairat també ha reconegut que la trobada entre els mandataris comunals també ha servit per fer evident que existeix “preocupació” pel possible trasllat d’alguns costos derivats del nou sistema de gestió de colònies felines que preveu la nova llei de benestar animal. En tot cas, s’ha dit que de moment no es pot avançar una posició ferma, però que en principi es treballarà per si es pot incloure alguna esmena durant la tramitació parlamentària del text.
GESTIÓ DE BOSCOS
Al llarg de la trobada també s’ha analitzat l’establiment d’una estratègia conjunta per coordinar la gestió i la millora dels boscos del país. La iniciativa, plantejada pel comú d’Andorra la Vella, parteix de la necessitat d’avançar cap a una visió conjunta de la gestió forestal davant d’un context marcat pels efectes del canvi climàtic i per una major vulnerabilitat dels boscos davant dels episodis de sequera, calor, plagues i incendis. Els cònsols han acordat continuar treballant per coordinar actuacions forestals d’interès conjunt, aprofitant els instruments i el coneixement existents i mantenint les competències i la capacitat de decisió de cada administració sobre el seu territori.