Entrant en detall, la reforma tindrà un impacte anual de 328.279 euros, incloses les cotitzacions empresarials a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La xifra representa al voltant d’un 4,2% del capítol de personal, tot i que el cònsol major, Cerni Cairat, l’ha situat posteriorment en un 4,5% de la despesa anual.
Durant la sessió, la cònsol menor, Sofia Cortesao, ha justificat la revisió per les dificultats creixents per cobrir determinats llocs de treball. Alguns processos de selecció han tingut poca concurrència i altres han acabat sense que s’adjudiqués la plaça. A aquesta situació s’hi afegeix la marxa de treballadors cap a corporacions amb millors condicions salarials.
“Massa sovint veiem com professionals que s’han format i han adquirit experiència dins del nostre comú acaben marxant cap a altres administracions”, ha exposat Cortesao. Segons la cònsol menor, Sant Julià s’ha convertit en alguns casos en “una administració de pas”, una situació que comporta la pèrdua de coneixement, continuïtat i capacitat tècnica.
“Massa sovint veiem com professionals que s’han format i han adquirit experiència dins del nostre comú acaben marxant cap a altres administracions”, ha apuntat la cònsol menor
En la mateixa línia, Cairat també ha admès que el comú és poc competitiu en algunes bandes salarials i que aquesta situació dificulta tant la captació com la retenció de personal. “Quan traiem edictes costa que la gent s’hi pugui presentar”, ha assenyalat, tot assegurant que la revisió era “imprescindible”.
Per aquest motiu, la majoria defensa que els augments percentuals més importants es concentren en els sous d’entrada de cada categoria. “Com més alt és el sou, menys s’augmenta”, ha afirmat Cairat, que ha qualificat la nova graella de regressiva i ha assegurat que es busca que les persones que entren al comú “es guanyin una mica millor la vida”.
D'aquesta manera, la reforma no situa la parròquia laurediana entre les administracions que paguen millor, però sí que pretén reduir la distància respecte de la resta. Així, el cònsol major ha remarcat que la capacitat econòmica de la corporació no permet aplicar increments pròxims al 10%, com els que, segons ha indicat, s’han produït en altres administracions.
Per la seva banda, la minoria no ha qüestionat la necessitat de millorar les condicions dels treballadors, però ha discrepat amb el repartiment. La consellera Sandra De La Rosa ha posat com a exemple que, dins de la banda salarial d’entrada, un empleat de la categoria C3 rebria uns 60 euros més al mes, mentre que l’augment d’un lloc de la categoria A1 rondaria els 500 euros. “Pensem que encara crearem més desigualtats”, ha advertit De La Rosa.
En aquest sentit, l’oposició considera que els percentatges aplicats no afavoreixen prou les categories inferiors i lamenta que, malgrat haver rebut tota la documentació, no hagi pogut participar en l’elaboració de la nova graella.
Seguidament, Cortesao ha replicat que no es poden equiparar llocs amb requisits, titulacions i graus de responsabilitat diferents. També ha recordat que el comú té uns 80 treballadors en les categories C i molt pocs en les A, de manera que el nombre de persones beneficiades pels increments en les franges intermèdies i baixes serà molt superior.
La revisió salarial arriba en ple debat entre els sindicats comunals sobre les diferències retributives entre parròquies. Les organitzacions de treballadors han elaborat un estudi que constata que els sous d’entrada són similars, però que les distàncies creixen a mesura que s’ascendeix de categoria, i reclamen un diàleg per assolir uns criteris mínimament comuns.
EL COMÚ CORREGEIX EL REGLAMENT DE CIRCULACIÓ SIS MESOS DESPRÉS
La sessió també ha servit per tornar a modificar el reglament de compensacions del Servei de Circulació, aprovat a principis d’any. L’excònsol Josep Majoral ha mostrat la seva sorpresa perquè el text hagi hagut de tornar al consell de comú només sis mesos després per possibles incompliments normatius.
“Em genera neguit”, ha admès Majoral, que ha qüestionat si la nova versió serà definitiva. Aquest fet, sumat al cost de la reforma i a la manca de participació de la minoria, ha portat els tres consellers de l’oposició a abstenir-se en el conjunt dels punts.
En aquest context, Cairat ha assumit que el reglament aprovat al gener contenia errors tècnics en la redacció d’alguns articles. “Assumim que no ho hem fet tot bé”, ha manifestat. La nova versió, segons ha explicat, s’ha revisat amb el suport dels serveis d’Intervenció, del gabinet jurídic i d’assessors externs.
Els canvis permetran que els agents de circulació deixin d’ocupar l’última posició salarial entre les corporacions i se situïn en una franja mitjana-baixa. També es crea un complement temporal de 96 euros mensuals per als agents en formació que encara no han jurat el càrrec, però que ja assumeixen riscos i responsabilitats similars als de la resta del cos.
A més, s’elimina l’obligació que els comandaments de permanència es trobin a una distància que els permeti arribar al lloc requerit en un màxim de 45 minuts. Hauran de continuar localitzables per telèfon o videotrucada i desplaçar-se personalment quan la incidència ho requereixi.