Precisament l’Eix Central, el principal termòmetre del turisme comercial de la capital, és on més clarament s’ha percebut el canvi en els hàbits de consum. La presidenta de l’Associació de Comerciants de la zona, Montse Rodríguez, explica que hi ha negocis que han crescut lleugerament, d’altres que s’han mantingut i alguns que han retrocedit. “Sent molt optimistes, ens hem mantingut”, resumeix.
El que sí que identifica com una tendència general és la reducció de la despesa. “Tenim un turista que a nivell de despesa és molt continguda”, assenyala. La principal referència que tenen és el tiquet mitjà, que Rodríguez assegura que s’ha reduït de manera significativa.
“Cada vegada necessitaríem més turistes per seguir facturant el que facturàvem, i tampoc crec que sigui el camí que Andorra ha d’agafar”, apunta Rodríguez
“Cada vegada necessitaríem més turistes per seguir facturant el que facturàvem, i tampoc crec que sigui el camí que Andorra ha d’agafar”, apunta. La restauració, segons explica, hauria resistit millor que el comerç aquesta davallada del consum.
Una percepció similar arriba des del Centre Històric. La presidenta de l’associació de comerciants, Cristina Cerqueda, assegura que el retorn que rep dels establiments situa la temporada “com els altres estius o pitjor”. En aquest cas, però, el problema no sembla estar tant en la quantitat de persones. “Ningú ha comentat que baixés la quantitat de gent”, explica, sinó que el visitant que arriba deixa poca despesa.
La zona, a més, té una presència important de petit comerç i també depèn del client resident, que disminueix durant els mesos de vacances. Per a Cerqueda, captar un turista amb més capacitat de consum no depèn únicament de promocionar Andorra a l’exterior, sinó també de l’experiència que se li ofereix un cop arriba. En aquest sentit, considera necessari disposar d’una oferta comercial més diversa i atractiva que vagi més enllà de les grans marques i de la restauració ràpida.
RIBERAYGUA, PENDENT DEL CLIENT DEL PAÍS
La realitat és diferent a Riberaygua i Travesseres, on el turisme té molt menys pes. La presidenta de l’associació, Rosa Pasquet, recorda que l’activitat del barri depèn en bona part de les oficines, els professionals, les empreses i els treballadors que hi passen durant el dia. A l’agost, molts marxen de vacances i sectors amb una presència important al país, com la construcció i els gremis que hi estan vinculats, redueixen també l’activitat.
“El barri es queda una mica trist perquè falta la gent”, explica Pasquet, que reconeix que els visitants arriben només de manera puntual. “Nosaltres no tenim quasi turisme. La gent no entra al nostre barri”, resumeix, situant el volum molt lluny del que concentra l’avinguda Meritxell.
No és, però, una situació nova. Riberaygua assumeix des de fa anys un comportament marcadament estacional durant els mesos d’estiu per la seva dependència del consum intern. Amb l’arribada del setembre, el retorn dels residents, la represa de l’activitat empresarial i de la construcció i l’inici del curs escolar tornen a donar moviment a la zona. “Tot canvia al setembre”, conclou Pasquet.
Amb tot, el balanç de les tres zones deixa clar que el problema no resideix unicament en quanta gent passa pels carrers comercials, sinó quant acaba consumint. Per aquest motiu, Rodríguez defensa que el repte passa per treballar per una oferta més diversa i atractiva que permeti captar un perfil de visitant amb més predisposició a gastar, una preocupació que també comparteix el petit comerç del Centre Històric.