Dolsa ha recordat que el propietari amb el qual es va arribar a un acord el 1997 fou Antoni Riba Coma. I, de fet, el conseller ordinenc està estretament lligat a aquesta casa històrica de la parròquia: els seus pares en van ser masovers. “Si el tribunal em crida, diré que el terreny en qüestió és de Casa Nicolau”, ha assenyalat: “Vaig viure-hi entre els deu i els quinze anys i allà s’hi dipositava la fusta de la serradora de la casa. Aquell terreny sempre l’havia vist de Casa Nicolau”. L’apel·lant demana una revisió d’ofici per anul·lar –per deixar sense efecte– la decisió que va tenir lloc aquell juliol del 1997.
Segons Dolsa, el propietari de la parcel·la adjacent ha vist com el fet de llindar amb un altre terreny impedeix que pugui construir. Tot i que, “no queda ‘encasquetat’ perquè per una altra banda llinda amb la carretera general, és a dir, té sortida”. De fet, entre els dos terrenys hi passava el camí ral, però la naturalesa privada dels dos restringeix ara el dret de pas. “Una parcel·la que limita amb un camí públic no és el mateix que una que limita amb una altra propietat. Si limita amb camí públic, tens dret de pas. Si limita, en canvi, amb un privat, no ens tens”, ha matisat Dolsa. “Deu voler construir i veu com haurà de fer passar l’electricitat i altres serveis per la propietat del costat”, veu el conseller. “Haurà de demanar permisos i passar per la propietat del costat. Devia ser un terreny agrícola sense ús fins ara i deu pretendre edificar”, ha fet veure Jordina Bringué, consellera de l’oposició també. El terreny discutit per aquest propietari és, però, “força petit”, segons Dolsa, que parla d’un “sobreample”.
Per la seva banda, el comú, segons el cònsol menor, Eduard Betriu, aportarà tota la informació –tota la documentació, tots els arxius– sobre l’acord del 1997 i si la part demandant ho considera escaient, que “faci un pas a la Batllia”. “Ja decidirà qui més en sap si allò es va fer bé o no”, ha apuntat Betriu, també sorprès: “Després de gairebé trenta anys, amb un cadastre pel mig, jo no dubtaria del que es va fer. Ha passat molt de temps”. La corporació, doncs, defensa la decisió del comú d’aquell moment, liderat aleshores per Josep Duró.