Cairat sosté que la volumetria del complex residencial que s’aixecarà al nou vial és una excepció

El cònsol major admet que l’equip de govern actual no tenia marge per aturar la construcció, ja que “havent fet el projecte el seu recorregut i havent obtingut els informes sectorials favorables de Govern, no ens hi podíem oposar”

Cerni Cairat, cònsol major de Sant Julià.

El complex residencial de 120 habitatges que es construirà al nou via de Sant Julià –en terrenys de Ca l’Huguet– serà una excepció, segons ha assegurat el cònsol major de la parròquia, Cerni Cairat, aquest tarda. Cairat ha participat en la primera sessió del procés informatiu i consultiu que s’obre per a la revisió del POUP. Una sessió oberta a entitats del tercer sector, propietaris de terres, col·legis professionals o experts en urbanisme que han pogut escoltar –a la Sala Sergi Mas– les conclusions sobre el context urbanístic actual de Sant Julià recollides a l’informe elaborat per Solarc Arquitectura, l’estudi liderat per l’arquitecte català Jordi Solé.

Els tres edificis projectats al nou vial –i que, ben segur, es construiran– seran, doncs, una nota excepcional en el paisatge urbà del poble: “Aquest projecte prové d’un acord entre l’equip de govern comunal anterior, el Govern i la propietat per desenvolupar el vial. La volumetria acceptada deriva de successives modificacions del pla urbanístic fetes aleshores [2022]. A data d’avui, però, l’única unitat d’actuació que té aquest tipus d’edificabilitat a la parròquia és aquesta”, ha apuntat Cairat, que ha posat en valor que el complex “posarà habitatge al mercat”. “Per a la resta de sòl urbà consolidat de la parròquia”, ha remarcat el cònsol major, “els volums i les alçades són iguals, homogènies en totes les parcel·les: planta baixa més sis pisos, que és clau urbanística de la parròquia”.

La transformació dels terrenys de ca l’Huguet: un complex de tres edificis i més de 120 habitatges

Cairat ha admès, d’altra banda, que l’equip de govern actual no tenia marge per aturar la construcció dels pisos en qüestió, ja que “havent fet el projecte el seu recorregut i havent obtingut els informes sectorials favorables per part de Govern, no ens hi podíem oposar sense que això hauria generat un perjudici per l’administració”. “S’havia de validar; està aprovat i el tindrem”, ha conclòs. El cònsol, però, ha insistit a contextualitzar l’arribada d’aquest projecte urbanístic a la taula del comú: “El projecte va entrar l’any 2022 i fou fruit de diverses modificacions del POUP que permetien distribuir les alçades i els volums d’una certa manera”. Sobre les entrades i sortides de vehicles als futurs edificis d’habitatges –la zona és força complexa espaialment–, el mandatari ha dit que aquest aspecte ja està contemplat al projecte d’edificació. Pel que fa a la comptabilitat amb el nou túnel de Rocafort, la qüestió “es plantejarà a la taula de mobilitat amb Govern”.

Precisament, un dels debats que caldrà abordar durant la revisió del POUP és la idoneïtat o no de permetre la construcció d’aquesta envergadura i presència: “És una de les preguntes que s’han de posar sobre la taula en el marc de la revisió. Si hem de construir a més alçada per alliberar més sòl terra, si volem una parròquia amb edificis més baixos, si hem de mantenir o no les edificabilitats actuals… Tot això, és clar, dependrà del resultat del procés consultiu, però també d’una revisió tècnica del POUP que és molt important. Una revisió que es farà d’acord amb el que diguin els estudis de capacitat de càrrega”.

“La revisió del POUP ha de servir per reordenar i repensar tots aquests espais, tots aquests edificis de nova construcció que s’aniran construint a la parròquia en els pròxims anys. Cal preveure quins serveis requeriran, on caldrà situar els aparcaments que calgui construir, com s’haurà de desplaçar la gent per dins de la parròquia…”, ha afegit Cairat sense oblidar la crida a la participació ciutadana: “Volem que es pugui copsar l’opinió de la ciutadania que viu i trepitja la parròquia cada dia. S’ha entès, sovint, l’urbanisme com un conjunt de normatives en matèria d’edificabilitat, però es tracta, també, d’entendre’l com una qüestió de sostenibilitat i de salut pública”. Ara bé: “Totes les opinions no podran ser tingudes en compte, lògicament”.

La constitució, avui, del consell consultiu per a la revisió del POUP donarà pas a la celebració de quatre reunions temàtiques: dues abans de l’estiu i dues més després. A banda, el procés participatiu està obert a tota la ciutadania a través d’una enquesta telemàtica.