Les assegurances complementàries que ofereixen algunes administracions públiques als seus treballadors han estat objecte de diferències amb el Tribunal de Comptes a l’hora de passar la seva fiscalització. Durant anys la batalla es va centrar en Andorra la Vella, però enguany l’advertència s’ha fet al comú de Canillo.
El Tribunal assenyala que el comú té contractada l’externalització de les prestacions d’assegurança de vida i la complementària de la CASS per a les despeses mèdiques per als funcionaris i agents de l’Administració (excepte els eventuals que no superin els quatre mesos d’antiguitat), una despesa que assumeix al 100% el comú, ja que no existeix cap mecanisme perquè els treballadors hi contribueixin. Aquest fet, adverteix el tribunal, contravé l’article 87.2 de l’Ordinació comunal de la funció pública que diu que el comú pot establir millores a les prestacions passives de la CASS, però que en tot cas els funcionaris beneficiats hi han d’aportar almenys part del finançament.
Així, el cost d’aquestes prestacions no assumides pels empleats es considera un pagament indegut, que a parer del Tribunal de Comptes pot originar responsabilitats tal com recull la Llei de Finances Comunals. Així, d’acord amb la llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària, es recorda que l’aprovació de l’informe del Tribunal podria comportar “l’inici del procediment sancionador”.
En les al·legacions aportades pel comú -que no fan variar les observacions de l’organisme de fiscalització- s’explica que aquesta prestació té naturalesa de benefici social i que per tant, no és una prestació passiva. A més, es remarca que només en poden gaudir els treballadors en actiu, ja que els prejubilats han d’assumir-ne el cost directament.
Per tot plegat, creuen que la prestació no s’inclou en l’article de l’Ordinació de funció pública al que fa referència el Tribunal i per tant, no consideren que es tracti d’un pagament indegut. De fet, exposen que aquest benefici social està previst incloure’l “en el futur” en el reglament de beneficis socials que en el moment de la fiscalització es trobava en fase d’elaboració (març del 2026) i que havia d’incloure tots els beneficis socials existents.
IMPOSTOS NO APLICATS
Una altra de les observacions fetes pel Tribunal i que ha molestat especialment el comú té a veure amb el fet que l’organisme qüestiona que no s’apliquin la totalitat dels impostos que es podrien cobrar segons estipula la llei de competències, concretament, no es cobren el de propietat immobiliària i l’impost sobre els rendiments arrendataris.
El Tribunal adverteix que d’aquesta manera el comú “no exhaureix la seva capacitat recaptatòria”, però des de la corporació es recorda que la competència per decidir quins impostos s’apliquen o no els correspon a ells i per tant, apunten que el Tribunal “s’extralimita” en les seves competències amb aquesta observació i reclamen que la retirin. A més, afegeixen que apliquen altres taxes que generen més ingressos, com les d’higiene pública i enllumenat públic pels no residents. L’argumentació de l’administració, local, però, no ha fet variar el posicionament del Tribunal.