Aparcaments comunals d’Andorra la Vella: o targeta PK o a pagar més (i sense res gratuït)

El comú ‘penalitza’ el turista o aquell que no adquireixi l’abonament suprimint la primera mitja hora gratuïta que fins ara hi havia als pàrquings públics, que, això sí, equiparen preus arreu, siguin verticals o a l’aire lliure

El caixer automàtic de l'aparcament Fener 2 amb el rètol amb les noves tarifes.

Si aparcar en un pàrquing comunal d’Andorra la Vella sembla que des d’uns dies ençà li surt més car, no és que li sembli, és que li surt més car i, a més a més, no està abonat a la targeta PK. El comú de la capital ha fet una revisió de la seva política d’aparcaments públics i, sense dir-ho, o dient-ho amb la boca petita, penalitza els turistes o tots aquells que no assumeixin una certa fidelitat a través de l’abonament que manté, aquest sí, preus i avantatges.

Si vostè no disposa de la targeta PK citada, des d’aquest 1 de gener -potser 3 de gener, dilluns, per qüestions logístiques- cada hora d’aparcament, i des del primer minut, res de gratuïtat, li costarà 2 eurets. Vaja, es cobra per franges de quart d’hora i cada quart té un cost de 50 cèntims. Vagin sumant. I res de mitja hora, la inicial, gratis. S’ha acabat la broma. Qui vulgui avantatges, que adquireixi la PK. A la targeta de fidelització no se li ha aplicat cap increment. Ni tan sols l’IPC.

Així les coses, vist el que s’ha de veure, el que sense targeta costa 2 euros, amb abonament surt per 0,80 cèntims. I la primera hora, ja no la mitja hora inicial, és gratuïta del tot. Resumint un altre cop: sense targeta, dues hores 4 euros. Amb targeta, 0,80 cèntims. Està clar què pretén el comú: o fer passar per caixa dels turistes i aquells que no vulguin la PK o vendre més PK que mai que, tot sia dia dit de passada, estan obertes a la venda per als ciutadans del país. De tot. No cal que ser resident a la parròquia d’Andorra la Vella. Sent-ho d’Andorra, Principat, n’hi ha prou.

I, per últim, la nova política de preus i tarifes en matèria d’aparcaments comunals també suposa una harmonització. Una equiparació. Encara no se sap ben bé però, fins ara, estacionar en un espai a l’aire lliure tenia un preu. Deixar el vehicle en un aparcament vertical, en tenia un altre. I, encara, segons com, hi havia diferències entre recintes de la mateixa naturalesa. Ara, des d’ara, tot igual. Dins o fora. A dreta o a esquerra. I amb PK més barat. O, millor dit, sense PK, molt més car.