Després del treball fet durant mesos amb tècnics, membres del comú i participació ciutadana es van arribar a definir 11 reptes, que es van reduir a 8 directrius estratègiques que han acabat resumides en tres principis bàsics: habitabilitat, identitat i sostenibilitat.
Així, d’entrada, es passa d’un POUP del 2017 “molt possibilista” en termes quantitatiu, a un de més moderat. Així, si amb la planificació anterior es podia arribar a triplicar la població actual de la parròquia, passant de poc més de 25.300 habitants a 76.500, amb el nou planejament el potencial de creixement quedaria limitat a 44.500 habitants. Això suposa una reducció del 42%, ha detallat Mònica Beguer, arquitecta urbanística de Territoris XLM.
El nou pla a més, preveu que es puguin arribar a fer 20.200 nous habitatges i que desenvolupant només entre un 12 i un 18% de la planificació es doni cobertura a la població estimada per a 2036. Igualment, s’ha previst un increment de zones verdes (d’1 metre quadrat per habitant es passa a 4,3 metres quadrats per habitant) i també del sòl destinat a equipaments (de 3 metres quadrats per habitant a 7 metres quadrats per habitant), i s’inclou un potencial per a 1.600 nous habitatges a preu assequible.
Ara bé, tots aquests objectius, amb quines mesures específiques s’aconsegueixen? D’entrada, l’alçada màxima dels edificis que es construeixin de nou serà de 7 plantes i no de 15 com ara, a més, es guanyarà més espais entre immobles per tenir carrers més amples i més zones verdes. D’aquesta manera es redueixen zones d’ombra, problemes d’humitats i es millora la qualitat de vida tant a fora com a dins dels habitatges.
En segon lloc es redueix l’edificabilitat un 40% de mitjana. Tal com ha destacat el cònsol, però, “no hem volgut fer tabula rasa” i que fos igual a tota la parròquia, sinó que s’ha adaptat en funció de la zona. Així, al fons de vall es redueix entre un 15 i un 25%, a mitja vessant (aproximadament a l’altura del rec) entre un 30 i un 40% i a l’alta vessant (per sobre del rec) entre un 40 i un 65%. “A l’alt vessant hem de ser capaços de fer una zona de protecció perquè és el nostre pulmó verd”, ha afirmat González, que ha volgut exemplificar el canvi amb la polèmica urbanització de la Comella. “Amb l’aprovació de la fase 3 que permet fer 28 habitatges unifamiliars no teníem eines ni mecanismes per frenar-ho”, ha reconegut, afegint que amb el POUP actual es poden arribar a fer 5.000 habitatges. Amb la nova planificació el potencial es redueix fins a 500 habitatges. “Per això parlem d’una zona de baixa densitat”.
HABITATGE ASSEQUIBLE I ZONES VERDES
Una altra de les necessitats detectades durant el procés és la manca d’habitatge assequible. “Ens preocupa i és prioritari”, ha dit la cònsol menor. Per tant, també s’han treballat mesures que permetin “tenir eines per impulsar-lo”. Així, al fons de vall, els plans parcials podran tenir un 10% més d’edificabilitat si el percentatge es destina a habitatge assequible, una mesura que busca incentivar els privats. Segons ha detallat, no es determinarà com s’han de distribuir aquests pisos i cadascú podrà escollir la millor manera: si formen part d’una parcel·la amb altres habitatges no assequibles, o si el percentatge es concentra tot en una sola parcel·la i és un immoble complet d’aquestes característiques.
D’altra banda, també es fa un esforç per disposar de zones verdes i conservar espais com els recs o el parc fluvial. Concretament, Losada ha anunciat que el projecte de l’anella verda serà finalment una realitat amb la connexió completa del rec del solà i el de l’obac. A més, s’han pres mesures per preservar aquest espai. Concretament hi haurà una franja d’entre 20 i 25 metres lliure d’edificació i es limitaran les alçades dels edificis que s’hi construeixin per “preservar la visibilitat”.
Igualment, per poder fer front a la necessitat d’espai ja sigui per a equipaments, zones verdes o per a habitatges assequible, la cessió obligatòria passa del 15% al 30%, el màxim que permet la llei. A més, quedaran marcats en la planificació els espais on s’hauran de fer les cessió. “Fins ara no estaven marcades i costava planificar. Ara fem un pas endavant i marquem quines cessions tindrem i quins usos hi ha previstos”, ha assenyalat el cònsol major, deixant clar que “no es tracta d’agafar la millor parcel·la als propietaris, sinó que aglutinem al cessió en terrenys importants per donar qualitat als espais i explicarem als propietaris què hi farem i què guanyarà la unitat”. Des del seu punt de vista, “de cara al futur és molt important aquest plànol perquè és un compromís ferm d’on volem anar i una assegurança pel futur”.
TERMINIS
El comú preveu aprovar el nou pla d’urbanisme en una sessió de consell de comú aquest dijous i a patir d’aquí es traurà a exposició pública i s’obrirà un període de 60 dies hàbils per presentar al·legacions. De cara al gener o al febrer es podria tenir la proposta final i a finals 2027 es faria l’aprovació definitiva.
Els cònsols no s’han volgut aventurar sobre si rebran moltes al·legacions, però han deixat clar que s’ha treballat en la línia del que havia sorgit durant el procés participatiu i que fins ara, els propietaris amb qui han parlat els han dit que “cal donar una volta a Andorra la Vella”. En tot cas, han indicat que faran “molta pedagogia” per explicar-lo.