“L’opinió dels contraris és ferma”, ha admès el cònsol, que ha indicat que per ara no s’ha tornat a fer cap més reunió amb ells. De moment, tenint en compte que amb els sis restants s’ha pogut reconduir la situació, la previsió passa per signar els convenis de cessió i de dret de sobrevol amb ells i un cop tancats, reprendre les converses amb els objectors “perquè cal buscar l’entesa”.
I és que sense ells “no es pot fer el projecte”, ja que faria inviable el traçat previst. Un traçat que a parer del comú és el que menys impacte genera, no afecta el sobrevol d’edificis existents, és el més directe i “minimitza les propietats privades i maximitza la comunal”. Per tant, “tots són necessaris per fer-ho possible”.
Jordi Alcobé ha explicat que un projecte d’aquest tipus sempre genera suspicàcies, però alhora afegeix que la situació de cada propietari no és comparable. Hi ha qui té els terrenys més a prop de la carretera general, mentre que altres tenen més dificultats d’accés; alguns estan afectats per zona vermella de caiguda d’allaus, alguns tenen un sobrevol molt alt i altre més baix... “cadascú té situacions diferents”. I el problema és que els contraris “no valoren com a positiva aquesta infraestructura al voltant de la seva propietat, però nosaltres pensem que sí, perquè aporten valor econòmic allà on són”, ha insistit el cònsol, que tal com ja va manifestar fa uns dies, ha repetit que a cap parròquia on hi ha un telecabina “ningú dubta que aporti valor ni es vol treure”. Segons el comú, el volum de negoci possible que aportaria el giny va implícit amb les 150.000 persones que acudeixen a l’any al pont tibetà. A més, ha explicat que els convenis també aporten solucions a cessions anticipades urbanístiques.
En tot cas, ha garantit que no és un problema de diners. “Mai s’ha parlat de diners amb els propietaris, perquè no és el seu objectiu. El seu objectiu és que no es faci això davant de casa seva”, ha manifestat, afegint que és “un tema de concepte”.