El comú de Canillo preveu una inversió inicial de 150.000 euros destinada a la senyalització de camins interparroquials, la definició de rutes naturals i la promoció de l’espai tant entre residents com entre visitants. Amb tot, Alcobé ha admès que aquesta xifra “probablement” haurà d’augmentar en el futur.
Segons ha detallat en una entrevista a l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), l’increment podria superar els 500.000 euros i arribar fins a 1 milió si es desenvolupen projectes complementaris com una escola de guies de muntanya o noves infraestructures vinculades al parc natural. Entre aquestes, ha esmentat possibles millores en el transport públic, dispositius de gestió de la vall, serveis de guiatge i oficines turístiques als accessos, així com la creació d’un centre d’interpretació dedicat a la muntanya, la neu o el patrimoni romànic.
EL COMÚ NO VOL PERDRE COMPETÈNCIES
Alcobé ha remarcat que el Govern actuarà com a facilitador i impulsor del projecte, però no assumirà competències pròpies fora del marc legal acordat. El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia podrà intervenir en àmbits com els ajuts al territori, la promoció i la regulació puntual d’espècies protegides.
En canvi, la resta de responsabilitats —com l’accessibilitat, la construcció i manteniment de camins, la gestió forestal o la gestió de les aigües— continuaran sent competència comunal. “Són comunals i no les perdrem”, ha asseverat, tot insistint que la corporació no vol renunciar a cap prerrogativa en la gestió de les seves muntanyes, valls i boscos.
EVITAR LA MASSIFICACIÓ A INCLES
Un dels principals reptes serà ordenar els accessos al futur parc natural. Canillo concentra la major extensió de territori natural i disposa de múltiples portes d’entrada: des de Mereig cap a Casamanya; des de Montaup cap a Roca Negra i Anquirnès; des del Pont Tibetà cap a l’Armiana; així com la Coma de Ransol, les Bordes d’Envalira o la Vall d’Incles.
L’objectiu és distribuir millor els fluxos de visitants i descongestionar especialment la Vall d’Incles, que, segons Alcobé, “pot acabar morint d’èxit” si no es controla la massificació de persones i vehicles. El cònsol ha defensat que el segell de parc natural és la millor eina per protegir i posar en valor el territori sense incrementar les restriccions actuals. Es mantindran usos tradicionals com l’agricultura, la ramaderia, la caça o la pesca, sempre que siguin compatibles amb la conservació.
En aquest sentit, ha advertit que la muntanya ja no s’autoregula com abans. La reducció dels ramats, l’augment de plagues, la proliferació forestal i els efectes del canvi climàtic fan necessària, segons ha afirmat, una gestió activa i una inversió constant per evitar la degradació del medi natural.