Chirac va visitar Andorra l'any 1997 amb Marc Forné de cap de Govern. Va destacar pel seu caràcter obert i afable durant la seva estada al Principat. Va protagonitzar una llarga carrera política. Va ser nomenat primer ministre per Giscard d'Estaing el 1974. La pèssima relació entre tots dos fa que Chirac dimiteixi dos anys després i fundés el seu propi partit, el Reagrupament per la República (RPR). Va ser impulsor d’Unió per a un Moviment Popular (UMP), avui rebatejat Els Republicans. L'any 1977 va ser escollit elegit alcalde de París, càrrec que va mantenir durant 18 anys.
El president François Mitterrand el va nomenar primer ministre i va simultanejar les dues funcions. Per primera vegada, la cinquena república va viure la cohabitació entre un cap de govern i un president de partits diferents i antagònics. Posteriorment aquesta situació es va repetir amb Chirac de president i el socialista Lionel Jospin de primer ministre. En les eleccions de l'any 2002 es va enfrontar a l'ultradretà Jean-Marie Le Pen en la segona volta. Aquest darrer mandat a la presidència francesa serà recordat, a nivell internacional, per la seva posició ferma contra la guerra de l'Iraq, però també, en l'àmbit francès, pel fracàs al referèndum sobre la Constitució Europea, rebutjada pels francesos. El 2005 van començar els problemes de salut que, juntament, amb una condemna per un afer de corrupció a l'ajuntament de París, el van fer desaparèixer de la vida pública.
El seu estat de salut va empitjorar després de la mort de la seva filla Laurence el 2016. Lluny de la vida pública, l'home que va ser president entre 1995 i 2007 rebia cada vegada menys amics. Al passat mes de març, un d'ells, Jean-Lous Debré, antic ministre de l'Interior, va declarar en el documental 'Mon Chirac' que "s'havia aixecat un mur entre l'expresident de França i el món exterior" i va dir que no estava segur de reconèixer-ho.
El Govern declara tres dies de dol nacional
L’Assemblea Nacional francesa ha mantingut un minut de silenci en conèixer la seva mort. El Govern d’Andorra declara tres dies de dol nacional. El cap de Govern, Xavier Espot,
trametrà una carta a la família expressant les seves mostres de condol i manifestant el seu respecte i agraïment pel servei al Principat que va fer el copríncep Chirac entre 1995 i 2007. Unes mostres de condol en nom també de la resta del Govern i de tot el poble andorrà. De la mateixa manera, el ministeri d’Afers Exteriors trametrà una nota verbal a l’Ambaixada de la República Francesa.
El Grup Parlamentari Demòcrata també ha expressat el seu condol per la mort de Jacques Chirac. En un comunicat recorden que va ser una persona “propera”, que va contribuir d’una manera molt important en la posada en valor de la figura del coprincipat i de tot el que representa, tal com ha destacat el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat. També va ser un clar defensor de la Constitució andorrana.