Una planta de compostatge comunitari per “popularitzar” el reciclatge dels residus alimentaris

La Massana estrena una nova infraestructura per convertir els aliments descartats a les escombraries de casa en compost; la iniciativa, que comença com una prova pilot i ha obtingut el suport econòmic del Govern, busca la implicació de la ciutadania

Un tècnic col·loca residus alimentaris a la planta de compostatge.

El residu alimentari és tota aquella substància comestible –crua o cuinada– que acabem descartant i llençant a les escombraries de casa. Barrejada, sovint, amb altres tipus de residus. Tota aquesta brossa alimentària, però, pot ser aprofitada. Tot això ho sabem, però cal més sensibilització ciutadana perquè així sigui. La Massana, de fet, fa temps que va iniciar una feina de conscienciació per fases. Les escoles i la gent gran primer –seguint la idea dels nets que mostren el camí als avis–; després, els ciutadans particularment interessats a treballar aquest aprofitament, aquesta tasca de separació; i ara arriba la tercera fase, la del compostatge comunitari, una mica més ambiciós.

Així, la corporació distribuirà pròximament quatre contenidors de matèria orgànica perquè els massanencs puguin llençar-hi els residus alimentaris i que aquests siguin transformats en compost. La planta que realitzarà aquesta metamorfosi s’ha situat al parc de Santa Caterina i, avui, s’ha mostrat, en ple funcionament, a les autoritats i a la premsa. Es vol –tal com ha dit el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal– “popularitzar” l’aprofitament dels residus alimentaris que llencem cada dia a la cuina de casa. La prova pilot la capitaneja el comú de la Massana, però aquest compta amb el suport del Govern –que va aportar un 54% del cost de la planta (35.000 euros) a través del programa d’ajudes a l’economia circular– i Reig Fundació. La feina, pròpiament, de compostatge l’executen els tècnics de Pirenaica de Serveis. Una planta de compostatge com aquesta de la Massana pot arribar a tractar entre 60 i 70 tones de matèria orgànica anualment.

Els contenidors que es repartiran per la parròquia.

Segons ha precisat el cònsol menor de la parròquia, Roger Fité el compost resultant de la matèria orgànica que aportin els ciutadans té “diverses sortides”. Serà aprofitable per utilitzar en parc i jardins, per una banda. També el podran usar els mateixos ciutadans participants, ja que el fet d’adherir-se a la prova pilot implica l’obtenció d’una quantitat notable de compost (una mena d’agraïment). I, finalment, també podria arribar a ser comercialitzat perquè es tracta d’un compost “estabilitzat i 100% natural”, tot i que “no és l’objectiu principal”. Fité ha dit, a més, durant la presentació de la prova pilot que “ara mateix és un interrogant quanta gent s’adherirà a la campanya” i ha admès que “caldrà pedagogia”.

Aquesta pedagogia es farà a través de tríptics informatius i difusió a les xarxes socials: “Explicarem, per exemple, quin tipus de residu forma part del grup de residus alimentaris i quins punts de recollida hi haurà a la parròquia”. “Començarem de manera de modesta per anar creixent de mica en mica. L’ajuda dels més petits és la més important perquè ells ja saben què és el compostatge”. La primera fase –la de les escoles i la gent gran– va consistir, en part, a instal·lar petites plantes de compostatge als centres educatius. La segona va anar dirigida als massanencs que volien fer aquesta feina a títol personal, al domicili (se’ls va facilitar, també, petites plantes de compostatge).