Segons explica l’ANA, per trobar una temporada amb una mortalitat similar cal remuntar-se a l’hivern 2009-2010, quan les allaus van causar 13 morts al conjunt de la serralada pirinenca. La investigadora de l’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), geòloga, nivòloga i membre de la comissió d’accidents de l’ACNA, Aina Margalef, explica que encara cal analitzar en profunditat les causes dels sinistres, però apunta que molts dels accidents s’han produït poc després d’episodis de nevades. “Ha estat una temporada que hem tingut molts episodis de nevades i això està relacionat amb plaques de vent o capes febles persistents”, assenyala.
Les capes febles persistents són estrats de neu poc cohesionats que poden mantenir-se durant setmanes o mesos dins del mantell nival. Els canvis de temperatura en debiliten l’estructura interna i poden provocar el col·lapse de la neu, desencadenant una allau. Pel que fa a les plaques de vent, aquestes es formen quan el vent transporta la neu i la diposita en zones concretes, generant acumulacions inestables susceptibles de trencar-se amb facilitat.
Malgrat l’arribada de la primavera, la temporada d’allaus encara no es considera tancada. La presència de neu en cotes altes fa que al Principat es continuïn elaborant butlletins de perill d’allaus. Tot i que actualment la majoria indiquen un nivell de risc 1, el més baix de l’escala, els experts insisteixen que el perill no ha desaparegut. “Mentre hi hagi neu s’ha d’estar en alerta, encara n’hi poden haver”, adverteix Margalef.
149 MORTS PER ALLAUS A EUROPA
La situació també ha estat especialment greu a escala europea. Segons les dades del sistema europeu d’alerta d’allaus (EAWS), l’hivern 2025-2026 ha deixat 149 víctimes mortals a les principals zones de muntanya del continent, una xifra que més que duplica les 70 morts registrades la temporada anterior.
Itàlia encapçala la llista de països amb més víctimes, amb 40 morts, seguida de França amb 34 i d’Àustria amb 33. Les dades també superen les de les temporades precedents, quan es van registrar 87 morts el 2023-2024 i 104 durant l’hivern 2022-2023, confirmant així una de les campanyes més mortals dels últims anys.