“Els resultats mostren que a uns 10 metres de fondària, a sota d’una glacera rocallosa, podria haver-hi aquesta zona a zero graus, però ens hem de mirar bé si podria haver-hi un circ glacial o si només és la paret, si podria ser més extensible o si estem parlant d’una zona molt petita, d’un reducte de part congelada”, ha detallat Echeverria, que ha afegit que serà a partir d’ara, en la segona fase de l’estudi que es podran obtenir més dades per confirmar els indicis i poder, per exemple, datar aquesta aigua. Milers d’anys, però, segur que els té, afirmen els investigadors.
Per saber-ho, doncs, caldrà esperar com a mínim tres anys més, que serà el que durarà el període d’estudi ‘Permapyrenees 2’.
Per donar a conèixer tots aquests resultats, aquest dijous s’ha fet un acte a La Llacuna en el qual s’ha projectat un documental amb el mateix nom que dona a conèixer la feina feina. Tot plegat, també, de la mà de la Fundació Kilian Jornet, que és qui s’encarrega de fer difusió del projecte. “Per nosaltres és molt interessant perquè explica com aquest permafrost està responent o està canviant a causa del canvi climàtic i els efectes que té sobre la gent que va a la muntanya com a practicants i com pot afectar el canvi del permafrost a l’estabilitat general de la muntanya”, ha explicat el director de la Fundació Gerard Vila.
En aquest sentit, de tota la recerca feta se’n derivarà un mapa de possibles riscos, com episodis de caiguda de pedres o de desestabilitzacions de grans parets després d’onades de calor. Hi ha massissos com “la Maladeta o l’Aneto on hi va molta gent i on tenim una part de permafrost molt important i on també hem vist accidents recentment a causa de caigudes de pedra”, ha apuntat, tot i que en el cas d’Andorra de moment potser el risc no és tan elevat. “El que és clar és que la muntanya està canviant, com s’ha vist als Alps, on l’increment de caigudes de pedra s’ha accentuat en els últims 100 anys”, ha sentenciat.