L’increment de població comporta que la generació de residus vagi a l’alça. Les noves regles del joc s’estan acabant d’embastar just en un moment en què hi ha, com a mínim, més enllà del creixement poblacional, dues variables més en joc. D’una banda, els comuns estan adjudicant la concessió conjunta de la recollida selectiva de deixalles per als propers deu anys. D’altra banda, està més a prop que lluny la implementació de la recollida de la matèria orgànica. I per acabar-ho d’adobar, hi ha compromisos internacionals en relació amb la generació de residus.
Les administracions treballen, per exemple, en la definició clara dels conceptes -mirant de fer-ho prou objectivable perquè no hi hagi dubtes- de gran productor de residus i, també, el de productor singular. Si el primer pot ser ‘complexe’ en un país petit com Andorra, però força clar, el segon és més complicat encara. Es tracta d’un concepte, normalment, lligat a la superfície del productor. Si de forma proporcional a l’espai del local el seu titular genera un alt volum de residu, encara que de forma general no sigui gran productor, sí que serà considerat productor singular, i estarà afectat per la normativa que obrirà la porta a incrementar les taxes parroquials.
Malgrat. que els comuns són els que tributen la taxa perquè són els qui fan la recollida, com que és el Govern qui assumeix la gestió final del residu per això treballen conjuntament totes les administracions en aquest marc normatiu. Per cert, que sota l’empara del mateix principi de qui més contamina més paga, el futur entramat legal facilitarà que s’apliquin bonificacions a aquells que facin esforços que es tradueixin a la pràctica per reduir la generació de residus.