Per a Marsol, és un projecte de llei “important” perquè “aquests és un país essencialment turístic i essencialment muntanyós”. “També ens permetrà evitar l’intrusisme, garantir la seguretat dels usuaris que contracten el servei i protegir el medi ambient”, ha afegit Marsol. El projecte de llei, doncs, estableix les “condicions d’accés i exercici de la professió” i en llista modalitats específiques: acompanyants de muntanya (amb dos nivells), guies d’alta muntanya, tècnics d’escalada, guies de barrancs, entre d’altres.
L’apartat de la norma relatiu a les acreditacions s’ha concretat amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM). De fet, serà l’EFPEM l’entitat que emetrà les credencials. Per poder disposar d’una caldrà presentar una titulació homologada que certifiqui les competències i també serà necessari demostrar el domini de la llengua catalana (és a dir, haver assolit el B1). “Tots els guies hauran d’estar inscrits en un registre de guies de muntanya, que serà gestionat pel ministeri d’Economia”, ha precisat Marsol. La inscripció serà, per tant, obligatòria: s’exerceixi per compte propi o per compte aliè. Així, els guies “podran lluir el carnet d’identificació professional mentre duen a terme la seva activitat”, una manera de tallar l’intrusisme, “una queixa recurrent del sector”. Els professionals que exerceixin actualment tindran dotze mesos per inscriure’s (a partir de l’aprovació de la llei, que es vol tenir adoptada a finals d’any); aquells que treballin per compte propi disposaran de tres anys per acreditar una titulació, que serà valorada i validada (o no) per l’EFPEM.
A banda de treballar part del projecte amb l’EFPEM, el Govern també ha impulsat el reglament en coordinació amb l’Associació de Guies i Acompanyants de Muntanya d’Andorra (AGAMA), que compta avui amb una vuitantena de membres. Finalment, el projecte també preveu un règim sancionador que inclou faltes lleus, greus i molt greus amb penes serioses d’inhabilitació (de fins a cinc anys) o multes de 50.000 euros.