Inicialment, el text no estipulava cap mena de termini i, per tant, es podia sobre entendre que un cop existent un estudi d’impacte, aquest era per sempre. El grup socialdemòcrata va esmenar el text per establir que si al cap d’un any d’aprovar-se l’estudi d’impacte el projecte no era degudament presentat, l’informe associat havia de caducar. En la tramitació del text i en el marc de les transaccions fetes pels grups, finalment s’ha dotat, per norma general, l’esmentat termini de tres anys.
En efecte, el redactat final del punt sisè de l’article 10 del projecte de llei que s’ha d’elevar aquest dijous al plenari fixa que “l’estudi d’impacte ambiental d’un projecte té una vigència de 3 anys des de la seva conclusió, a excepció que durant aquest període, s’hagi modificat l’estat del terreny afectat pel projecte, s’hagi canviat la normativa que regula el contingut de l’estudi o hagi canviat la normativa en matèria de protecció del medi ambient o en matèria de conservació del medi natural, de la biodiversitat o del paisatge”.
Aquest és un dels canvis més significatius que s’ha introduït al text. De fet, en relació amb els terminis que s’han de dur a terme certes decisions s’incorporen tempos que inicialment no es preveien. És un dels mecanismes que ha trobat el grup de Terceravia per dotar de més seguretat jurídica la normativa, que trobava massa insegura. El projecte de llei és una mena de compendi de diversos mesures que hi havia espargides en diversos texts.
Des del dia que es va presentar el projecte de llei, el març del 2022, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha assegurat que de cap manera el fet que hi hagi una normativa voldrà dir que els tràmits seran més feixucs
Des del dia que es va presentar el projecte de llei, el març del 2022, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha assegurat que de cap manera el fet que hi hagi una normativa voldrà dir que els tràmits seran més feixucs. Ben al contrari, la dirigent política creu que s’ha fet un exercici per endreçar tot allò relatiu a l’impacte ambiental i, alhora, però, per reforçar les garanties en relació amb el respecte cap al medi, amb exposicions públiques i altres eines perquè la ciutadania pugui conèixer l’abast dels projectes i programes més grans.
La llei estableix sancions pecuniàries de fins a 30.000 euros, a banda de la possibilitat d’aturar obres o fins i tot demolir actuacions constructives que s’hagin iniciat o realitzat sense el preceptiu informe d’impacte ambiental quan aquest toqui. Una de les novetats respecte el text inicial que estipularà la legislació que s’aprovarà dijous és que “l’import recaptat per a les sancions previstes en aquesta llei es destina al Fons Verd previst a l’article 9 de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic”.
Finalment, també s’acota una mica més tot allò relatiu a les actuacions relatives als projectes que tinguin una afectació que vagi més enllà del territori nacional. El text inicial deixava clar que s’havia de comunicar l’afectació a qui pertoqués i escoltar l’altra part sempre que ho demanés. Però no s’establien els terminis per tal de decidir si es volia fer algun tipus de negociació, per dir-ho així (els operadors estrangers tindran un mes per dir si volen entaular algun tipus de conversa) o quant temps han de durar les converses (serà un màxim de tres mesos). A proposta de Terceravia es deixa clar que qualsevol conversa amb una entitat estrangera no és vinculant atès que s’ha de garantir la plenitud de la sobirania andorrana.