En alerta per l’impacte que el canvi climàtic pot provocar en el nombre d’esllavissades

En el marc del programa Spiral, amb finançament del programa POCTEFA, investigadors espanyols, francesos i andorrans treballen per crear un mapa de risc sobre on és més susceptible que es produeixi un despreniment i poder generar avisos preventius

Un moment de la jornada celebrada a la sala Sergi Mas. G.P.

A més pluja, més risc d’esllavissades o despreniments. Aquesta costant en la natura pren encara més importància en un context en el qual el canvi climàtic pot provocar més fenòmens extrems -com ara grans tempestes- i en un espai com el Pirineu, Andorra inclosa, on pel relleu el risc és més accentuat. Ho tenen clar els investigadors, tant els d’Andorra Recerca + Innovació com els de països veïns que aquest dimarts han compartit experiències en el marc de la col·laboració que mantenen en diferents projectes subvencionats pels fons POCTEFA. Entre altres, l’Spiral, que preveu la creació d’un mapa amb les zones de més perill i, per tant, major necessitat de crear sistemes d’alerta.

El projecte està enfocat en els moviments de terreny i les esllavissades i té com a objectiu establir una estratègia per poder arribar a anticipar on és més probable i quan que es produeixin aquests fenòmens”, ha explicat la investigadora de l’AR+I, Anna Echevarría. Una realitat que també és present a Andorra: “En succeeixen, més petits o grans, però en el dia a dia cauen pedres a la carretera i s’han de netejar”. Ara bé, “no és una zona més problemàtica que altres del Pirineu”.

Des d’Andorra Recerca + Innovació s’estima que l’hivern plujós que s’ha viscut haurà disparat el nombre de despreniment al país, tal com ha passat a regions de l’entorn

Per això la importància de la feina que s’està fent. “Estem treballant en un mapa de susceptibilitat; és a dir, a quins llocs és més probable que es donin”, ha indicat l’experta de l’AR+I. Per ara, admet, “no tenim el mapa definitiu”, però “sí que sabem per on van els trets i que depèn molt de la geologia, de la topografia i del pendent”.

La tasca ha de permetre “poder anticipar una alerta primerenca”. Així, “si sabem quin llindar de pluja ens pot donar problemes, podran saltar les alertes quan hi ha precipitació forta”. En aquest sentit, queda clar, la pluja o la neu és un factor que eleva el risc. De fet, tot i no tenir dades concretes, Echevarria explica que, tal com ha succeït a altres territoris el nombre de fenòmens d’aquesta mena “és probable que s’hagi incrementat”.

I amb aquesta realitat sobr la taula, cal tenir en compte també l’impacte del canvi climàtic. “És una variable que condiciona les regles del joc i, per això, és important establir aquests llindars de pluja, que hauran de ser dinàmics”, ha comentat la investigadora, justament, membre de l’equip que, juntament amb altres departaments públics com ara els bombers fan la recopilació d’informació sobre les esllavissades que es produeixen al país. Una tasca que es fa “basant-nos en l’inventari que estem fent, en les sortides de bombers que fan informes o en notícies de premsa”. Ara bé, de moment no hi ha un sistema d’alerta concret que detecti si ha de caure un bloc, més enllà dels controls que es fan a algunes zones de risc habitual.

Durant la jornada, celebrada a la sala Sergi Mas de l’antic comú de Sant Julià i que ha comptat amb unes paraules de benvinguda del ministre d’Educació i Relacions Institucionals, Ladislau Baró, s’han explicat altres projectes conjunts que es fan en el marc del programa POCTEFA, que impulsa la cooperació transfronterera entre França, Espanya i Andorra. A banda de l’Spiral, vinculats als riscos naturals, també hi estan el Riskrapid i el Solpyr, els detalls i l’estat dels quals també s’han desgranat.